dimecres, 10 de juny del 2020

LA BARCELONA QUE L’ESPECULACIÓ S’ENDUGUÉ.

Llegia a http://barcelofilia.blogspot.com/2011/06/casa-llorach-muntaner-265-1904-1930s.html

Promoguda per Concepció Dolsa, vídua de Pau Llorach i Malet (Les Piles, 1839 – Barcelona, 6 de febrer de 1891) , la casa fou construïda entre 1903 i 1904, per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1867-1956).


Era de inspiració alpina i destacava pels seus esgrafiats a les parets de la façana, les seves teulades en pendent i per la tanca de pedra de formes sinuoses que vorejava el jardí.

En aquells primers anys del segle XX el carrer Muntaner era una via recta cap a Sant Gervasi i la Bonanova sense cases altes, la majoria de les construccions que la poblaven eren torres i mansions burgeses amb jardí.

La casa va passar després a Isabel Llorach i Dolsa (Barcelona, 1874 — 5 de setembre de 1954), molt vinculada a la cultura o a l'art que hi organitzava festes amb concerts i representacions teatrals. Al teatret de la casa es van estrenar obres dramàtiques d'avantguarda, i s’hi van veure actuar Conxita Supervía, Carlos Gardel, Maurice Chevalier, Josephine Baker, Vàtslav Nijinsky, Miguel Fleta o Wanda Landowska

Entrats els anys 1930's la Casa Llorach fou enderrocada.

http://barcelofilia.blogspot.com/2011/06/casa-llorach-muntaner-265-1904-1930s.html

http://informatiu.apabcn.com/blog/una-joia-arquitectonica-desapareguda/


Barcelona és una caricatura tristíssima de si mateixa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada