Crisant Palau publica una fotografia més que centenària de la fàbrica Gramunt i Fill de Sant Celoni, del que no hi ha a la xarxa gaires dades. Des del ‘tontisme’ s’afirma que TOT està a internet , l’afirmació si NOMÉS ens referíem a qüestions banals és certa, si volem incloure també temes culturals i/o de patrimoni històric i/o artístic, és més falsa que les dades de víctimes de la Covid.19 que facilita el Ministeri del vallesà, Salvador Illa Roca (La Roca del Vallés, Barcelona, 5 de maig de 1966)
Trobava a :
http://santceloni.cup.cat/sites/default/files/illes_belles_dossier_complet.pdf
Entre els anys 1907 i 1908, el senyor Gramunt, procedent de Barcelona, va fer construir unes naus a la baixada del Molí Paperer per establir-hi la primera indústria tèxtil amb telers mecànics de la vila.
Abans ja n’havia tingut una amb telers manuals, coneguda també com la fàbrica de la vídua Colomer i fill.
La fàbrica de can Gramunt és l’exemple mes emblemàtic d’industrialització a Sant Celoni al començament del segle XX.
El constructor Rafael Berenguer Campdepadrós la bastí al costat mateix de la Tordera per aprofitar l’aigua per produir vapor, ja que aquesta energia era la que feia moure els telers.
http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/ficha.php?id_alcalde=768
L'arquitecte Municipal durant el seu mandat era, Josep Domènech i Mansana (Barcelona, 15 de abril de 1885 - ibídem, 7 de octubre de 1973)
http://www.santceloni.cat/ARXIUS/documents/departaments_i_ambits/memoria_historica/4._La_Guerra_Civil/La_Guerra_Civil_a_Sant_Celoni._Josep_M._Abril.pdf
Tot i la importància que can Gramunt va tenir per a Sant Celoni, es tractava d’un vapor relativament tardà, en el panorama català, que al cap de pocs anys va haver de canviar aquesta font d’energia per l’electricitat.
El nom de l’empresa era Sociedad Gramunt e Hijo y Cia, però popularment era coneguda com el Vapor, a causa de la màquina de vapor moguda per la combustió de carbó que accionava els telers mitjançant un complicat sistema d’embarrats, politges i corretges.
Com que la fàbrica quedava decantada del poble, al setembre de 1908 demanà permís a l’Ajuntament per col·locar cinc punts de llum de gas d’acetilè per il·luminar el camí del Molí Paperer i facilitar l’accés i retorn als treballadors.
Era la indústria més important de la vila. Tenia mes de 150 operaris, la majoria dels quals dones, tot i que també hi treballaven infants.
La legislació protectora de la infància va ser escassa i es va aplicar sense gaire interès. La prohibició de treballar per als menors de nou anys es va establir al Regne Unit en la Factory Act o Llei Industrial del 1833, però a penes es va complir. Només a partir del 1844, la situació dels treballadors infantils va començar a millorar.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1924/12/23/pagina-2/33275159/pdf.html?search=gRAMUNT
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1947/03/19/pagina-1/33194114/pdf.html?search=gRAMUNT%20E%20HIJO
La fàbrica passaria a denominar-se Cam Pàmies o Pàmias ( hi he vist escrits de les dues maneres :
https://fotosantceloni.blogspot.com/?fbclid=IwAR39HuyGsd6ePagWoI5ZIuB5mtg4FIK7FlIaS2JiA9rf3T4Sosp0KXsWuGo
I en l’actualitat les xemeneies son el darrer testimoni d’aquest passat industrial :
http://santceloni.reculls.net/24/2489/080125_valles_diari_49.pdf
https://carlespuche.com/portfolio-item/an_017_xemeneies-pamies/
https://www.montsenyenviu.com/sector-secundari-can-pamies/
Des d’avui 19.06.2020 ja podeu circular per Catalunya, guardeu SEMPRE la distància de seguretat, i tingueu cura de la vostra salut, el sistema d’assistència bàsica a casa nostra està literalment desmantellat.
Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT – i ens AMAGUEN – les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19
Déu els passarà comptes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Tinc un album fotografic d´una visita feta per ALGÚ important del franquisme a la fábrica de filats PRF de Sant Celoni el 20 de Març de 1954... Teniu idea de qui podía ser? Gracies per la vostra atenció. Francesc Carretero Gaya
ResponElimina