dimarts, 23 de juny de 2020

EL MAS DEL RAFEL , TESTIMONI D’UN MÓN QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos retratava el mas del Rafel , abandonat a la seva dissort com bona part del patrimoni immoble vinculat al món agrícola, s’hi accedeix des de la N-340, cal agafar la carretera TP-2039 en direcció al Catllar i seguir-la uns 3,7 km. Al final de les cases de la urbanització Pinalbert, a l'esquerra de la carretera cal agafar un camí de terra en no gaire bon estat i seguir-lo aproximadament 1, 6 km.

A l'edifici principal, a la planta baixa, al centre de la façana, s'obre la porta d'accés. És una arcada de pedra que en la clau porta incís l'any 1764.


A banda i banda, s'obren dues finestres rectangulars.

Al primer pis, hi ha quatre finestres, les mateixes que hi ha a la golfa tot i ser més petites. A les façanes laterals també hi ha finestres.
Encara es conserven restes de la pintura de color vermell encerclant les finestres i marcant les cantoneres. A l'interior, es pot apreciar restes de pintura decorativa amb falses arquitectures sobre un fons de blauet. Al vestíbul o repartidor, es conserva un arc d'obra rebaixat que ha resistit l'enfonsament de la teulada i dels trespols.

Cal destacar, de les construccions que envolten l'edifici principal, una mena de torres o templets que es localitzen en dues cantonades, una a l’edifici F i una altra a l’edifici D. Són quadrats amb dues finestres ogivals a cada costat i amb coberta de teules vidrades de colors, blaves en els careners.


Hom li atribueix la funció de colomar. En la construcció predomina absolutament la maçoneria.

L'època de construcció sembla del segle XVIII.

https://seu.tarragona.cat/documentPublic/download/4786

http://cosetano.blogspot.com/search?q=mas+d%27en+rafel


Val a dir que Tarragona excel·leix en aquesta faceta , malgrat constatar que la Catalunya ‘moderna’ té poc a veure, quasi res, si som sincers, amb la que desenvolupava un dret civil ‘diferenciat’ , que regulava un món bàsicament agrícola, en el que la masia era la ‘unitat de producció familiar indivisible’.

Està clar que a mesura que s’ampliava el ventall d’activitats econòmiques , s’anava reduint la importància d’aquestes ‘unitats de producció familiar indivisibles’, fins a esdevenir anacròniques de forma general a partir de la segona meitat del segle XX.

Altrament criteris com ‘ el comerç de proximitat’, ‘ la producció sostenible’ , i fins el concepte mateix de ‘ fer país’ – compra a casa, ven a casa i faràs casa – , topaven amb el sistema de producció capitalista, que té com a objectiu únic el benefici econòmic en el termini més curt possible.

Tothom té coll avall, de forma expressa o tàcita que el present que patim, ens l’hem guanyat ‘col·lectivament’ , oi?.

Ara que ‘la nova normalitat’ us permet sortir de la vostra ‘regió sanitària’, poseu Tarragona, el Tarragonès, Catalunya a la vostra agenda,

Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19

Estan maleits i Déu els passarà comptes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada