divendres, 5 de juny de 2020

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE VILALBA SASSERRA AL CEMENTIRI MUNICIPAL. EL MONTSENY JUSSÀ/EL VALLÈS ORIENTAL.

Ens portava fins a Sant Celoni al Joan Navazo Montero i a l’Antonio Mora Vergés, el fet d’haver de passar la ITV del vehicle desprès dels TRES llarguíssims mesos, d’arrest domiciliari a que ens havia sotmès el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA.

Superat aquesta tràmit en arribavem fins a l'antiga església parroquial de Santa Maria de Vilalba Sasserra, situada a 334 metres d’altitud, a la zona muntanyosa.



Documentada des del 1034, el 1041 va ser donada, juntament amb altres parròquies, a la canònica de la seu de Barcelona. El 1133, quan l’església de Sant Sadurní de Collsabadell fou consagrada per sant Oleguer, aquest la dotà amb l’església de Santa Maria de Vulpeies, que ja havia posseït des del temps del bisbe Guislabert. El 1446 la parròquia de Vilalba Sasserra era unida a la de Sant Andreu de Vallgorguina, segons una visita pastoral d’aquest any, i el rector, Joan Guerau, de la diòcesi de Girona, residia a la Serra; en aquesta mateixa visita s’esmenta que els feligresos de Vallgorguina demanaren al rector que hi residís, ja que a Vallgorguina els parroquians eren 14, mentre que a la Serra només eren 2 (per parroquians s’ha d’entendre caps de casa). El 1636 el rector d’ambdues esglésies residia a Vallgorguina. La part més antiga de l’església data, probablement, del segle XIII i correspon a la nau, d’un romànic tardà, coberta amb volta apuntada.

A migdia hi ha una porta de mig punt, tapiada, que pertany a aquesta fàbrica del segle XIII.


De l’absis d’aquesta església només es conserva l’arc de mig punt, peraltat, ja que devia ser destruït en allargar l’edifici vers llevant en època posterior; aquesta ampliació sembla que ha de ser la que s’autoritzà el 1609. A banda i banda de la nau hi ha sengles capelles, la de l’esquerra coberta amb volta de creueria, del segle XVI, i l’altra, amb volta rebaixada, és del segle XVIII. La porta actual d’accés és a la façana de ponent, sobre l’angle NW de la qual s’aixeca el campanar.

Patrimoni Gencat ens diu; edifici religiós d'una sola nau. L'absis romànic fou destruït a l'allargar el presbiteri. El presbiteri actual és quadrat i de carreus. El campanar és de secció quadrada i d'un sol cos coronat amb quatre buits per contenir les campanes; obertures de mig punt i dues gàrgoles al damunt de les mateixes. Al cim hi ha merlets i un cos piramidal. Hi ha una potada a l'oest que és quadrada i una altre cap el sud que és de mig punt, senzilla, tapiada, probablement era la porta de l'església romànica. A l 'interior hi ha un arc triomfal de mig punt. Té dues capelles. La de la dreta és del segle XVIII, amb volta rebaixada.

No consta la data en que es trasllada el culte al nucli urbà situat al costat de la carretera C-251 de Granollers a Maçanet, que esdevé C-35 prop de Sant Celoni i enllaça posteriorment amb la N-II.


Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Osona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966) va ser l’autor l’any 1927 de la NOVA església de Santa Maria.

Consta però, que l’església vella patí greus danys en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II Republicà.

L’any 1988 es va refer la teulada, el campanar i l’interior, es va tapir la porta original i es va fer una nova obertura tancada amb una porta metàl·lica.

Ens agradarà rebre imatges del interior a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

La parròquia de Santa Maria de Vilalba Sasserra era anomenada antigament de Vulpilieres , topònim que amb petites variants ortogràfiques apareix documentat diverses vegades des del 1023 fins a la primeria del segle XII, tot i que el 1067 ja s’esmenta l’església com a Santa Maria de la Serra o Ça Serra . El terme de la parròquia de Vilalba Sasserra pertangué al terme del castell de Montclús, que formava la baronia de Monclús, la jurisdicció de la qual s’estenia sobre tots els homes i béns de la parròquia, almenys des de la primeria del segle XIII. El 1328 la baronia era posseïda per Bernat, fill de Ramon de Cabrera, que aquest any esdevingué, per herència de la seva cosina Marquesa, vescomte de Cabrera –Bernat (I) de Cabrera–. Aleshores, la baronia de Montclús, la senyoria superior de la qual pertanyia a la comanda de Sant Celoni de l’orde de l’Hospital, fou annexionada al vescomtat de Cabrera, successor de l’antic vescomtat gironí, que era centrat al castell de Montsoriu i que tenia la seva administració a Hostalric. El 1403, la baronia de Montclús restà en franc alou dels vescomtes de Cabrera, és a dir, en plena senyoria, per compra que en feren als hospitalers.

Quan al topònim Vilalba deriva etiològicament del llatí villa alba, ‘vila blanca’, i Sasserra és la forma del català antic – amb l’article salat – . Els succeís sàtrapes prohibien la llengua catalana, i particularment l’ús dels articles salats, que es van substituir per la forma castellana , EL , LA, LOS, LAS, persisteixen però, en la toponímia bàsicament perquè no som més obtusos perquè no s’entrenen.

Feta la visita, retornàvem al Vallès Occidental on ens esperava per dinar a la Fonda Rius de Sant Llorenç Savall, el Pere Albert Carreño.

A primera hora de la tarda, rebria una visita més a la casa del carrer del Calvari,15.

La crisis de la Covid.19 ha despertat l’interès per poblacions com Sant Llorenç Savall, situades en un entorn natural, a les envistes de Sant Llorenç del Munt i del Montcau, i regat per les aigües del riu Ripoll que neix en aquest terme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada