dijous, 21 d’agost del 2014

SANT SEBASTIÀ DEL GOS O CÓS. OLIOLA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Em costava trobar informació de Sant Sebastià del Gos – a la Noguera sembla que està prohibit posar panyells informatius als edificis del Patrimoni històric i/o artístic - , el topònim em cridava l’atenció i cercava respostes a l’Onomasticon del mestre Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997); evoluciona des del terme cós amb el sentit ‘ curs, lloc per on corre quelcom’, i aportava una dada que vindria a corroborar la seva tesis, l’any 1495 el Prior del Monestir de Gualter, ven ‘ quandam albareda’ que tenia al lloc dit de el Cos, del terme de Ponts.


Bona part de la feina la dúiem a terme " a dos mans "  el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig  de 2019 ) ,  l'Antonio Mora Vergés ( L'argentera, el camp jussà de Tarragona, ( 1 de gener de 1951 ). Confio que el bon Déu, em trobarà un company com el Josep Olivé Escarré,  

La descripció tècnica ens explica que l'església de Sant Sebastià està feta amb pedra de carreus, és d'una nau i absis cobert de llosses, el campanar és de paret i de dos badius i una campana, la porta d'accés està lleugerament apuntada amb restes d'arquivoltes gòtiques, intentava – sense èxit - obtenir imatges de l’interior per l’escletxa de la doble S situada a cadascun dels batents per facilitar la ventilació.



Se’n sortia però, la Francesca Sangra Solsona  



L'església del Gos té, a la part del darrera el cementiri, barrat amb un cadenat, perquè l’ indret està al costat de la carretera, i una mica apartat del nucli de població.

L’ANTONIO GALLARDO I GARRIGA (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), li poso la O al nom, perquè com en el meu cas, en aquella època no es permetia la inscripció al Registre Civil de noms en altres llengües que no fossin el castellà –  “ ells “ en diuen espanyol – . La Constitució de 1978 però, l’anomena correctament castellà.    Retratava  l'any 1935 . Església del Gos



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4565/rec/2

Oliola assolia el seu sostre demogràfic al cens de 1857 amb 999 ànimes, i es tancava l’exercici 2023 amb 198 habitants de dret, més enllà de la brutal pèrdua de població, es perdia també, bona part de la petita historia d’aquest terme de 86,3 km²

https://brafart.blogspot.com/2008/

Havíem publicat d'Oliola : 

OLIOLA UN MÓN PER DESCOBRIR. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA. SANT ANTONI ABAT DE RENAN/RENANT.


OLIOLA UN MÓN PER DESCOBRIR. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA. EL MAS VELL I LA CAPELLA DE SANT RAMON NONAT. CLARET.


OLIOLA UN MÓN PER DESCOBRIR. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA. MAS BELASC I CAPELLA DE SANT MARTÍ.


OLIOLA UN MÓN PER DESCOBRIR. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA. CASTELLBLANC I LA CAPELLA DE LA VERGE DEL ROSER


ESGLESIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE COSCÓ. OLIOLA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA


ESGLÉSIA DE LA MAREDEDEU DE PLANDOGAU. OLIOLA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA


EL CEMENTIRI MUNICIPAL D’OLIOLA, INSPIRAT EN L’OBRA DE DANTE ALIGHIERI. LA NOGUERA


IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE SANTA MAGDALENA DE MERAVELLA. OLIOLA. LA NOGUERA. LLEIDA


EL MAS I L’ESGLÉSIA DE SANTA MAGDALENA DELS ARQUELLS. OLIOLA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA


ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR DE LA CANOSA. OLIOLA. LA NOGUERA


CAPELLA AL DÉU DESCONEGUT DEL MAS AUBARDANET. OLIOLA . LA NOGUERA.


SANT SEBASTIÀ DEL GOS O CÓS.  OLIOLA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

QUE EN SABEU DE L’ERMITA DEL SAGRAT COR D’OLIOLA?. LA NOGUERA. LLEIDA

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME DE CLARET. OLIOLA. LA NOGUERA. LLEIDA

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA D’OLIOLA ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

ESGLÉSIA DE SANT TIRS. OLIOLA. LA NOGUERA. LLEIDA

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE COSCÓ ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. OLIOLA. LA NOGUERA. CATALUNYA


ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE COSCÓ. OLIOLA. LA NOGUERA



LA CRIPTA DE SANT TIRS D’OLIOLA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA


Hi molt més que "viure" a Oliola, esperem tenir ocasió de tornar-hi.  

 Que Sant Sebastià  ,  i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria pels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)