dijous, 21 d’agost de 2014

SANT SEBASTIÀ DEL GOS O CÓS. OLIOLA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Em costava trobar informació de Sant Sebastià del Gos – a la Noguera sembla que està prohibit posar panyells informatius als edificis del Patrimoni històric i/o artístic - , el topònim em cridava l’atenció i cercava respostes a l’Onomasticon del mestre Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997); evoluciona des del terme cós amb el sentit ‘ curs, lloc per on corre quelcom’, i aportava una dada que vindria a corroborar la seva tesis, l’any 1495 el Prior del Monestir de Gualter, ven ‘ quandam albareda’ que tenia al lloc dit de el Cos, del terme de Ponts.


La descripció tècnica ens explica que l'església de Sant Sebastià està feta amb pedra de carreus, és d'una nau i absis cobert de llosses, el campanar és de paret i de dos badius i una campana, la porta d'accés està lleugerament apuntada amb restes d'arquivoltes gòtiques, intentava – sense èxit - obtenir imatges de l’interior per l’escletxa de la doble S situada a cadascun dels batents per facilitar la ventilació.



Se’n sortia però, la Francesca Sangra Solsona  



L'església del Gos té, a la part del darrera el cementiri, barrat amb un cadenat, perquè l’ indret està al costat de la carretera, i una mica apartat del nucli de població.

Malgrat que l’inefable Pablo Casado Blanco (1 de febrer de 1981)  sembla que deixarà la política  -  dubtem  molt però, que deixi el pessebre, oi? -  deixa fortament arrelada la llavor de l’odi,avui algú em deixava un comentari a facebook qualificant-me de “ subnormal” , s’identifica com un andalús , no ho tinc gaire clar, conec moltes persones provinents d’aquella regió. Sense cap mena de dubte és un gamarús.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada