Continuàvem la nostra peregrinació per Catalunya intentant recuperar la memòria dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, encara que havíem superat amb escreix els 1100, intueixo que només en tenim com a molt un terç. Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca fent-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Retratava al Josep Olivé Escarré assentat en un banc al costat d’un veí d’Oliola que ens explicava que en aquell indret, prop de l’església de Sant Tirs, on ara hi ha un mirador, hi havia l’escola d’Oliola.
M’explicaven que desprès de la victòria militar dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, damunt del govern LEGÍTIM de la II República, es construïa un nou edifici a la part baixa de la població.
En la meva visita a Coscó retratava l’edifici restaurat de l’escola, i dissortadament no trobava cap persona a Claret i a Meravella, per a preguntar-li si havien tingut escola.
S’acostuma a dir - no hi havia ni Déu – quan es vol deixar clar que en un indret no s’hi ha trobat a cap persona; sortosament en la nostra recerca pel terme d’Oliola, tant el Josep Olivé Escarré, com l’Antonio Mora Vergés, podem afirmar que Déu continua en aquells paratges oblidats per les administracions públiques.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , per als catalans el patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i la seva difusió, son alhora que un imperatiu ètic, un element estratègic en la nostra lluita per la llibertat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada