Recordava haver-la visitat en companyia de la Maria Jesús Lorente Ruiz, l’any 2010 – quan ja semblava clar que l’aliança PP & PSOE ens portaria fins a l’actual situació de misèria -. Val a dir, que ni en els pitjors malsons, ningú esperava veure els nivells de desprotecció social i sanitària, que ha aconseguit el PP.
L'ermita és esmentada per primera vegada l'any 1032. Al segle XII era parròquia, de fet manté – o mantenia aleshores- un fossar.
L’any 1247 estava unida al monestir de Sant Pere de Casserres del bisbat de Vic.
A finals del segle XVI el papa Sixt V uneix l'església a la comunitat de Vilafranca.
Es realitzà una reforma molt important el 1683, i l’any 1825 esdevé sufragània de Sant Genis de Pacs.
No trobàvem ningú en aquella visita, en la que fèiem algunes fotografies exteriors.
La descripció tècnica ens diu : edifici d'una sola nau quadrangular, ampliada al nord per una segona i capgirada en enderrocar-ne l'absis. S'allargà una nau a ponent per a la construcció d'un nou santuari. A una finestra de la cara sud hi ha gravada la data 1683 i hi ha adossats dos contraforts. A l'angle sud est sembla haver-hi hagut un presbiteri. Al mur sud hi ha vestigis de fonaments, segurament de l'edifici alt medieval. Presenta un campanar d'espadanya de dos arcs simètrics i un de petit per sobre que sosté una petita campana. La paret nord està compartida amb el cementiri que se li adossa. Davant de la porta hi ha un porxo en forma de glorieta amb tres arcs de mig punt. El principal és més gran que els dos laterals. Aquest porxo està coronat per una teulada a dos vessants i s'hi accedeix per tres petites escales de quatre graons, una per cada obertura. Les parets estan arrebossades amb ciment modern.
A l'interior hi ha una pica baptismal i un sarcòfag medievals. La pica té forma troncocònica irregular, de parets llises sense motius ornamentals. Està feta sobre pedra calcària i té una alçada de 60 centímetres i un diàmetre de boca de 83 centímetres. El sarcòfag té una forma de paral•lelepípede de 105 x 50 centímetres de base i 48 centímetres d'alçada, amb una tapa de dos vessants. És llisa, amb unes motllures. El sarcòfag és un bloc calcari buit.
Si l’advocació tenia goigs propis, i algú els conserva sou pregats de fer-nos-en arribar una còpia a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada