‘ LA WERTADERA HISTÒRIA DEL NACIMIENTO DE JESÚS’ .

M’arribava un text editat des del MINISTERIO ESPAÑOL DE INCULTURA, i amb el segell Oficial de la IGLESIA CATÓLICA REFORMADA DE ESPAÑA – la que manté que el genocidi de més d’un milió de persones en el períodes 1936-39 va ser agradable als ulls del Senyor, i la que fins al darrer dia va portar sota pal•li com un semidéu a l’autor material del genocidi - ; el títol era per sucar-hi pa ‘ LA WERTADERA HISTÒRIA DEL NACIMIENTO DE JESÚS’ .

Em semblava que d’alguna manera seguia el relat de Lluc , 2 – us en faré una versió en català, ara que això encara no està qualificat com a delicte en el Código Penal Español – figura però de forma explicita en el PROYECTO DE REFORMA DE GALLARDON - ; La Verge va faixar a l’Infant – els expliquen aquí l’origen del mot FEXISTA, com el que té cura del Nen Jesús – i el posà en una gran menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se. Neguen amb vehemència la presència del bou i la mula. Certament l’evangelista no descriu ni bou ni mula, la referència però a ‘la menjadora’ no s’ha d’entendre aquí, com l’aprofitament del domini de l’activitat pública, per col•locar germans, cosins, parents , amics i saludats. A Catalunya quan hi ha una menjadora en un estable, acostuma – si més no – a aixoplugar-se una bestia. 

L’anunci de l’àngel als pastors – fet en llengua castellana/espanyola, que no existirà fins al segle XI - no tingueu por: us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui , a la ciutat de David , us ha nascut el Salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal; trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.

Em sorprenia la veu en ‘off’ que advertia als àngels quan cantaven : Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau, als homes que ell estima. ‘ ‘hablen en cristiano’ !!!!!

Encara més quan l’advertència la feia amb males formes l’àngel que la tradició situa al capdamunt de l’estable, per recordar-li a la Mare de Déu, que s’havia d’adreçar ‘en cristiano’ al fill. 

La història explica que va anar del canto d’un € , que els pastors i els ‘àngels’ no acabessin a bastonades, per aquesta ‘mania’ del ‘cristiano’. Sant Josep – home prudent – va demanar als pastors que en evitació de mals majors, se’n tornessin a la seva feina, un cop vist el menut.

La descripció dels àngels i els seus vestits també em va sorprendre, portaven una camisa blava, i es saludaven amb el braç dret en alt, i quan es va fer de dia es van reunir en formació davant de l’estable per cantar ‘ el cara al sol ‘ !!!!! 

Josep va bastir l’ase, i aprofitant l’estat de ‘transit’ en que es trobaven els àngels, va endur-se’n d’allà a la mare i el nen. 

No els tinc en bon concepte, però dubto que ‘això’ – que no se com qualificar - sigui obra de : 

Edurne Uriarte Bengoechea
José Ignacio Wert Ortega