ERMITA DE SANT ISIDRE A SANT FRUITÓS DEL BAGES

Pujava fins al turó on s’aixeca la petita ermita dedicada a Sant Isidre Llaurador, és un edifici de gran simplicitat arquitectònica i dimensions reduïdes (3,5 metres x 4,5metres ); de planta rectangular i una nau. La coberta és a dos vents. Està encarada SW, el portal és d'aquest una obertura petitíssima, des d'on rep la il•luminació. El campanar és d'espadanya, amb un sol ull. L'interior és d'una sola nau, amb un altar fet d'obra.

Per les pintures advertia que el lloc es freqüentat per vàndals i brètols, tribus barbares, que s’han imposat dissortadament amb la complicitat passiva dels responsables de la seguretat col•lectiva.

De la biografia del Sant trobava : Es creu que sant Isidre fou un camperol castellà, de les rodalies de Madrid, que visqué entre els segles XI i XII. Aquest sant és representat en relació a un miracle llegendari que se li atribueix: un pagès que, mentre prega, veu com uns àngels li llauren el camp amb l'ajuda dels bous..
La devoció a Sant Isidre nasqué a Madrid al segle XVI, canonitzat l'any 1622 per Gregori XV, bona part de la pagesia catalana - per influència dels pagesos del Pla de Barcelona - l'adoptà com a protector a finals del segle XVI, primer terç del XVII.
A finals del segle XVII gairebé era objecte de culte a totes les esglésies de Catalunya, on es va convertir en el patró de la pagesia.

L'any 1960, , en ple franquisme, fou nomenat patró dels agricultors espanyols per Joan XXIII.

El fet que Madrid s’associï actualment, més amb la corrupció, el nepotisme , la intolerància, i tot allò que té de negatiu l’activitat política, afegit a la trajectòria erràtica de l’Església Catòlica Reformada Espanyola, que fa costat al PP, ha comportat una caiguda de la ‘popularitat’ del sant.

D’aquella ‘Santa Imposició’ que venia des de les espanyes,no en resten avui gaires testimonis. Està clar que malgrat Madrid té el convenciment d’imposar la seva ‘veritat’, dins l’ànima de cadascú, en matèria d’amors i desamors, ningú no mana.

No trobava la data exacta del seu bastiment, el seu estil arquitectònic, i l’advocació a Sant Isidre ens fan pensar en una datació de darreries del segle XVII, i/o inicis del segle XVIII, en que els pagesos que conreaven els camps propers, l’aixecarien com un lloc de pregaria de caire rural, en línia amb la religiositat popular d’aquella època.