No hi ha respecte al topònim Brunyola cap certesa, més enllà d’admetre la presència del sufix diminutiu ola, algunes teories ho farien derivar del mot BROLL, del que trobem :
1. a) Brot tendre d'una altra planta (Empordà); cast. brote, pimpollo. Se tallará lo bosch... fins al broll que té dos anys, y arribat a dit broll, se lexará per avall fins se trobará bosc vell, doc. a. 1718 (Aguiló Dicc.).—b) Mata tendra dins un conradís (Llucmajor).
2. | 2. Raig d'un líquid que surt amb força; cast. chorro. Vora d'un broll de fontanella, Costa Agre terra 85, Del pit... surt sanch a brolls, Orlandis Poes. 26.
En ambdós supòsits estaríem davant d’un element físic, ja la ‘formació vegetal on predominen arbusts i mates de fulla persistent i petita’ , ja la ' presència d’aigua com a surgència i/o font'.
El Xavier Burcet Darde, ens fa arribar una imatge Sant Romà de Brunyola , esmentada l'any 1279 com a pertanyent al castell de Brunyola, l'ermita es pot datar tipològicament del segle X.
És d'una nau rectangular capçada per un absis de planta de ferradura. Presenta algunes reformes baixmedievals i modernes, com ara l'allargament de la nau, la façana, amb porta adovellada, ull de bou i campanar d'espadanya doble, la porxada i la sagristia enganxada a la banda meridional de l'absis, una bona part del qual , està feta amb pedres volcàniques, te la Crosa ben aprop.
Per arribar fins l’edifici de propietat particular, cal agafar el trencall senyalitzat a l'esquerra de la carretera Brunyola-Sant Dalmai, i seguir uns 2.500 metres pel camí, i acabar de pujar a peu el turonet on hi ha l'ermita.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada