diumenge, 2 de desembre del 2012

SANT ROMÀ DE BRUNYOLA. LA SELVA

No hi ha respecte al topònim Brunyola cap certesa, més enllà d’admetre la presència del sufix diminutiu ola, algunes teories ho farien derivar del mot BROLL, del que trobem :

1. a) Brot tendre d'una altra planta (Empordà); cast. brote, pimpollo. Se tallará lo bosch... fins al broll que té dos anys, y arribat a dit broll, se lexará per avall fins se trobará bosc vell, doc. a. 1718 (Aguiló Dicc.).—b) Mata tendra dins un conradís (Llucmajor).

2. | 2. Raig d'un líquid que surt amb força; cast. chorro. Vora d'un broll de fontanella, Costa Agre terra 85, Del pit... surt sanch a brolls, Orlandis Poes. 26.

En ambdós supòsits estaríem davant d’un element físic, ja la ‘formació vegetal on predominen arbusts i mates de fulla persistent i petita’ , ja la ' presència d’aigua com a surgència i/o font'.

El Xavier Burcet Darde, ens fa arribar una imatge Sant Romà de Brunyola , esmentada l'any 1279 com a pertanyent al castell de Brunyola, l'ermita es pot datar tipològicament del segle X.


És d'una nau rectangular capçada per un absis de planta de ferradura. Presenta algunes reformes baixmedievals i modernes, com ara l'allargament de la nau, la façana, amb porta adovellada, ull de bou i campanar d'espadanya doble, la porxada i la sagristia enganxada a la banda meridional de l'absis, una bona part del qual , està feta amb pedres volcàniques, te la Crosa ben aprop.

Per arribar fins l’edifici de propietat particular, cal agafar el trencall senyalitzat a l'esquerra de la carretera Brunyola-Sant Dalmai, i seguir uns 2.500 metres pel camí, i acabar de pujar a peu el turonet on hi ha l'ermita.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada