dijous, 7 de gener de 2021

SANTA CECÍLIA D'ODÈN. EL SOLSONÈS. LLEIDA

 

El Jordi Vila Juncá m‘enviava fotografies de l’església de Santa Cecilia,  al terme d’Odèn, a la comarca del Solsonès, que té annex el cementeri al seu costat dret, i a la part posterior les restes de l’església romànica amb la mateixa advocació, de la que el mur Sud fou aprofitat per a la nova construcció, sent actualment el mur Nord de l'església nova, al damunt presidint les runes del Qal’at d’Odèn.




No trobava cap dada de l’època en que es bastia el ‘nou edifici’ , i tampoc el mestre d’obres encarregat de fer-ho. Ens agradarà tenir-ne noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Aquesta manca de dades s’explica  - almenys per a mi - el creixement demogràfic que en el cens de 1857 amb 1.242 ànimes marca un sostre que no s’ha tornat a assolir; l’explicació d’aquella eclosió  de vida,   cal cercar-la en l’obertura a Catalunya del mercat ‘esclau’ de les colònies americanes; els beneficis  d’aquella apertura es materialitzaran  en  la construcció, reconstrucció i/o reforma de cases pairals,  esglésies, capelles, ermites i oratoris.


Els nivells d’assistència al culte eren en aquells anys d’un 70% de la població , o fins superior,  de fet l’assistència a les celebracions litúrgiques, molt particularment  els dies de precepte era “ socialment molt aconsellable “ fins ben entrada la dècada dels 50 del segle XX;  actualment,  llevat d’excepcions puntuals s’assoleix  en el millor del casos el 10%; això,  afegit a la descreença que té el seu origen en la carta col•lectiva de la Jerarquia Catòlica a favor dels feixistes revoltats contra el govern de la II República Española, ha comportat la reducció de celebracions litúrgiques.  


Es tancava l’exercici de 2020 amb 258 habitants als 114,4 km² del terme d’Odèn  , aquesta caiguda demogràfica provocaria  que l'any 2000 es clausurares  l'única escola d'ensenyament primari del municipi que estava ubicada a Cambrils, de la que ens agradarà tenir noticia  de quan es va aixecar i qui en va ser l’autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com.

 



Claustre RafartPlanes ( Solsona, 1955 ) explica en relació a les restes romàniques  de l’antiga església, les quals es poden observar al costat de la nova,  que permeten  suposar que es tractava d’una construcció d’una nau de planta rectangular coberta amb volta apuntada.




El mur de migjorn de l’antiga Santa Cecília fou aprofitat a la nova construcció; actualment és el mur de tramuntana de la nova església. S’hi pot observar encara l’arrencada d’un arc toral cap a l’extrem de ponent, després d’un cos adossat a la construcció nova, el qual serveix de capella. En aquest mateix mur hi ha una porta tapiada que, si bé exteriorment no sembla romànica, des de l’interior de la nova Santa Cecília coincideix amb una capella d’arc de mig punt que conserva a la part superior restes de dovelles.

 

El mur de tramuntana té, a la part més propera a ponent, dues capelles d’arc de mig punt excavades al mur. Ambdues capelles són separades per un mur que tanca l’església a ponent, i que deixa a l’aire lliure la més propera a llevant. De la resta del mur es conserven un parell de filades, que algun desplaçament posterior de terra ha mogut.

 

A ponent resten encara uns 2 metres  de la volta apuntada primitiva. Aquesta part de l’edifici fou aprofitada, posteriorment, per a sagristia. Aquesta adaptació tancà la nau amb un mur, i deixà, com ja hem esmentat, una capella del mur de tramuntana al descobert i l’altra formant part d’una habitació de la sagristia. Davant seu, separada per un envà, hi ha una altra capella, també d’arc adovellat de mig punt.


Quan ens deixin circular lliurement per Catalunya, poseu el Solsonès a la vostra agenda.


Cap comentari:

Publica un comentari