dimecres, 6 de gener de 2021

CAN GENOVER DE COQUELLS I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A SANT JOAN [ BAPTISTA?]. VILANANT. L’EMPORDÀ S0BIRÀ. GIRONA.

 

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar una fotografia i diversos enllaços relatius a Can Genover de Coquells i la seva capella advocada a un  “ Sant Joan” del que com és mal costum no se’n esmenta l’advocació, ho demanarem al Centre de Documentació de Cultura Populari Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ).  Can  Genover  està situat a uns dos-cents metres de l'església de Sant Salvador de Coquells.


 



En recollien imatges els amics de ;


http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6898


En parlen abastament a ;

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=L&page=220&pos=2198


Gran masia del segle XVIII, amb restes d'èpoques anteriors.


Els Genover eren una família de negociants de l'Armentera que entre els anys 1611 i 1621 adquiriren diversos masos i terres al terme de Vilanant. Un membre d'aquesta família, Félix Genover (mort el 1748), fou abat de Poblet i autor d'un dels primers tractats contra la tortura aplicada als presos


Pels documents que es conserven sabem que l'any 1826, can Genove era una gran pairalia en la qual vivien més de quinze persones, entre el propietari, la seva família, els mossos, les criades i el capellà privat de la casa.


El veïnat de Cloquells, format per un conjunt de masies escampades, es troba al nord-oest de Vilanant, a poc més de dos kms. de la població. A uns 200 m. de l'església de Sant Salvador de Coquells (reg. 3220) hi ha el mas Genover.

 

Gran casal format per diverses construccions. L'edifici principal presenta coberta a dues aigües sobre les façanes principals, i eixida sobre arcades a les façanes de migdia i ponent.

 

A l'interior, destaca la sala d'escala monumental (10x8) de nou metres d'alçada interior coberta amb volta de maó de pla sobre una cornisa d'imposta. Presenta decoració mural figurativa al sostre i arquitectònica a les parets, i portes d'accés a les alcoves folrades de teles pintades. Aquestes alcoves tenen voltes de planta circular i el.líptica amb nerviacions i claus significatives (un colom com a signe religiós). Els paviments són de terra cuita amb decoracions geomètrico-florals incises diferents a cada estança. El conjunt de sala i alcova es juxtaposa a una edificació més antiga (XVII), segons una nova alineació. Les estances de servei i accessoris es coloquen a la part més antiga de l'edifici, volumètricament diferenciada de la coberta principal a dues aigües.

 

A la façana principal destaca un gran portal adovellat amb un escut i la data 1735. Les finestres són rectangulars.

 

El mas compta amb capella, dedicada a Sant Joan. És una petita construcció d'una nau amb absis semicircular i coberta de volta de llunetes. Té l'accés a través d'un minúscul pati que li serveix d'atri. A la façana principal s'hi llegeix: JOAN GENOBER 1771.

 

A destacar també el pou vora l'entrada de tramuntana.


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=30&consulta=MCU0KzE3MjI4OCU%3D&codi=38321&fbclid=IwAR24RE7FZTMhevVzmMYEtaedgUlX-kB1qY2y4SO4jah6tOt7n8auJ7L4wjE


Patrimoni Gencat en diu; El mas Genover es troba situat a uns dos-cents metres de l'església de Sant Salvador de Coquells. És un gran casal cobert amb teulada de doble vessant, sobre les façanes principals. El portal és d'arc de mig punt amb grans dovelles, al costat del qual hi ha una porta de dimensions més reduïdes amb un escut en relleu i la data 1735. Les finestres són rectangulars i totes elles es troben tapiades. A dins d'aquest mas hi havia la capella de Sant Joan del mas Genover. Avui encara conserva la seva estructura però no el seu ús. Aquesta capella es troba afegida a l'angle nord-est del casal. És una petita esglesiola d'una nau amb absis semicircular. A la llinda de la porta s'hi llegeix: JOAN GENOBER 1771. Segurament aquest any fou acabada la capella. La volta de la nau és de llunetes i el petit campanar que es dreça al capdamunt és d'un sol arc.


https://www.emporda.info/comarca/2019/08/20/can-genover-finca-agricola-ramadera/441874.html


Llegim amb complaença  que es manté la vida a Can Genover, esmentada com finca agrícola i ramadera de Vilanant que treballa amb ecològic


Quan al topònim Vilanant; en la documentació antiga Villa Avondant (segle X), compost de vila i un antropònim medieval.

VILANANT. DCVB,s.v.,808. Etim.: del llatí villa Abundanti (genitiu de Abundantius, nom personal). Les grafies del topònim que apareixen en els documents medievals ens donen l'evolució fonètica des de villa Abundanti, passant per villa Aonant fins a Vilanant. AEBISCIIER,18: nous sommes évidemment en présence du nom de personne Abundantius, que Meyer-Lübke cito à caté du féminin Abundarttia pour la péninsule ibérique,II,p.39. I1 donne une citation de Schwabe, d'après lequel on connait deux personnages d'Afrique ayant porté ce nom: un évéque d'Hadrumète et un prétre nommé par Saint Augustin.

TOPONÍMIA MEDIEVAL DE L'ALT EMPORDÀ (Municipis i Agregats), Maria Josepa Arnall i Juan[1] (Vila-sacra, Alt Empordà, 5 de novembre de 1948 - ibid., 31 de maig de 2002)

Quan al topònim , Coquells (Cocollellos) documentat per primer cop en un document de l'any 966.

Al segle XVI hi hagué un priorat denominat Sant Salvador de Cugullells.

El diccionari català valencià balear ens proposa :

CUQUELLO, Ocell grimpador de la família dels cucúlids, espècie Cuculus canorus; cucut  ; «Si el tres d'abril el cuquello no ha vingut, o s'ha mort o s'ha perdut»

CUQUELLO , Olivera i oliva del cuquello: oliva molt petita i sense quasi gens d'amargor, de manera que es pot menjar sense adobar

Cap comentari:

Publica un comentari