divendres, 15 de gener del 2021

ERMITA DE SANT JOAN SESCLOSES. VILANOVA DE LA MUGA. L’EMPORDÀ SOBIRA. GIRONA.

L’Odo Arranz Arlanzón exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de  l’Empordà  sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó municipal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà  als mitjans informatius perquè en valorin la seva publicació.


En aquesta  ocasió m’enviava fotografies de  l’ermita de sant Sant Joan Sescloses , situada a l’antic camí de Vilanova de la Muga a Castelló d'Empúries,  a uns dos km de Castelló d'Empúries, si bé pertany a terme municipal de  Vilanova de la Muga.




Patrimoni Gencat ens diu que és una construcció d'una sola nau amb absis trapezial. L'edifici, com s’acostumava per a protegir-lo, està arrebossat tant interior com exteriorment. Al frontis hi ha una porta i una finestra rectangulars. El contorn superior de la façana és corbat i al seu damunt hi ha un campanar de cadireta d'un sol arc. Als murs laterals de la nau no hi ha cap obertura. L'absis conserva restes d'aparell en "opus spicatum" probablement de la primitiva construcció preromànica.


Les primeres notícies documentals sobre Sant Joan Sescloses daten del segle IX. L'any 866, en un precepte de Carles el Calb, la cel·la monàstica de Sant Joan era confirmada com a dependent de Sant Esteve de Banyoles. La possessió de l'església de Sant Joan va ser causa del litigi al llarg del temps entre els monestirs de Banyoles, de Sant Policarp de Rasés i posteriorment de Sant Pere de Rodes, ja que l'any 944 Lluís d'Ultramar va donar Sant Joan Sescloses al monestir de Sant Pere de Rodes. El 1064 hi ha documentada la consagració de l'església de Sant Joan.


Durant el segle XIII era parròquia; fou agregada a Santa Maria de Castelló d'Empúries com a sufragània el 1596.


L'interior va ser reconstruït – ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com  de l’autor -  després del conflicte bèl·lic que començava amb l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMÒCRÀTIC de la II República,  ja que s'havien esfondrat les voltes de la nau i de l'absis.


En els murs laterals exteriors de la nau, s'han detectat reformes efectuades entre els segles XVII-XVIII.


El coronament del frontis cal datar-lo entre els segles XVIII-XIX.


El 1969, durant unes obres de neteja, es van descobrir estructures preromàniques amagades sota l'arrebossat, i un fragment de marbre blanc amb relleus, probablement pertanyent a un sarcòfag paleocristià.


Quan al topònim , el diccionari català valencià balear recull;  deriva etimològicament del llatí clausa, ‘tancada’. Segons Balari Oríg. 109, el Closa del toponímic Sant Joan ses Closes no ve de clausa, sinó per Cros; es funda en la pronúncia Croses, documentada des del segle XI: cella sancti Johannis de Crosis. Pot esser que Balari tingui raó, però també és admissible que el canvi de clos en cros se verificàs en una època molt antiga i que no prejutgi res contra l'etimologia clausa.




Que Sant Joan – pensem que l’advocació de l’ermita és la del Baptista, encara que agrairem que ens ho confirmeu a l’email coneixercatalunya@gmail.com -  intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada