El Jordi Vila Juncá és, sense cap mena de dubte, un sherpa de les comarques
pirinenques, exerceix , sense tenir-ne consciencia cabal fins a dades
recents, de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó
comarcal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell
aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i
confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà als mitjans informatius perquè en valorin la
seva publicació.
En aquesta ocasió retratava la
capella advocada a Sant Bartomeu ,a la Parròquia
de Sant Julià de Lòria, de la que no en
tenen dades els que confegien la Llista
d'esglésies catòliques d'Andorra, que fa funcions del inexistent Catàleg de
Patrimoni d’aquest peculiar Principat.
Llegia que antigament era una
capella privada de la Casa Molines, que durant segles ha estat una de les cases
pairals de major riquesa i prestigi de la parròquia.
Explicàvem de les esglésies “ trentines”, posteriors al Concili que posava
els fonaments de la multinacional catòlica, que sacrificaven la forma – acostumen a ser edificis que s’identifiquen com a religiosos pel campanar
– i que s’aixecaven, alhora que per
fomentar la religiositat, com un element que portava implícit el prestigi
social, que seria substituït durant el segle XX per les piscines.
Al seu interior destaca el retaule que presideix l’altar, que data del
segle XVI i que és un dels pocs retaules d’estil renaixentista que hi ha a
Andorra; al nínxol central del retaule hi ha la imatge de Sant Bartomeu.
També és interessant el seu baldaquí, únic al Principat, que consisteix en
una pintura sobre fusta suspesa sobre l’altar i que representa la glorificació
de Jesús; presenta elements gòtics i d’altres de més recents, que permeten
datar-lo el segle XV. A principis del segle XX es va eliminar la porxada de la
capella. Aquesta va ser restaurada l’any 1985 segons velles fotografies
d’època.
La Rosa Maria i el Miquel Pujol l’havien visitat l’any 2014, i ens
expliquen la seva impressió :
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/02/sant-bartomeu-sant-julia-de-loria.htm
L’advocació de Sant Bartomeu és molt encertada, l’apòstol va patir el martiri per escorxament per la seva
l'activitat proselitista. El traspàs de Maria Dolors Maestre i Pal (1929-2010) sembla
que tindrà en l’àmbit exclusivament patrimonial un efecte similar.
https://www.ara.ad/cultura/Casa-Molines-generacions-secret-obscur_0_1651035035.html
Que l’Apòstol Sant Bartomeu, intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta
sindèmia , que s’acarnissa amb les
persones grans, els malalts crònics, i els que pateixen estretors econòmiques.
Ah!, ens agradarà que es valori també, incloure com enllaç aquesta
publicació a la incomplerta “Llista
d'esglésies catòliques d'Andorra”, i per descomptat esperonem al govern D’Andorra
a confegir un veritable catàleg de
patrimoni històric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada