El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit, desenvolupa de forma voluntària la tasca de
“notari gràfic”, facebook en diu “narrador visual” del patrimoni històric que el temps i la
incúria , va fent desaparèixer a les terres de l’Urgell sobirà i comarques confrontades,
en aquesta ocasió però, publicava una fotografía de l’església advocada a l’Arcàngel Sant Miquel, situada a
la Plaça dels Oms, a la Seu d’Urgell.
Patrimoni Gencat no li dedica gaire espai;
Església romànica llombarda del segle XI (1035) adossada al claustre de
la Catedral de la Seu d'Urgell. La capella té planat de creu llatina: una nau
amb transsepte, capçat per tres absis semicirculars essent major el central,
ornamentat amb lesenes i arquets cecs, pics de l'estil llombard. És la
construcció més antiga del conjunt i la única resta de la catedral del segle
XI. Antigament dedicada a Sant Pere.
La Maria Lluïsa Ramos i Martínez, a l’entrada de l’Enciclopèdia Catalana en
dóna més i millor informació :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0636201.xml
A la Paremiologia catalana comparada
digital, trobava, “La Seu és la ciutat de les cinc efes: fam, fum, fred, fàstic
i fanatisme”, la meva impressió – només sóc un escriba – i em sotmeto en tot al
criteri dels que coneixen la ciutat, és
que avui, la frase no li fa justícia.
Que l’Arcàngel Sant Miquel “ Princep dels Esperits Celestials” , intercedeixi
davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les
persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o
psíquiques, i aquells que no tenen una
bona situació econòmica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada