El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó
local RENOVABLE “, en
que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les
imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la
publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà als mitjans informatius perquè en valorin la
seva publicació.
M’enviava fotografies de l’església de la Mare de Déu de la Trobada de
Montferrer, nucli que forma avui el municipi de Montferrer i Castellbò a la
comarca de l’Urgell sobirà.
Llegia; Temple de proporcions notables situat al planell que s’estén a
ponent del turó de Montferrer.
Actualment és una ermita dedicada a la marededéu trobada en aquest
emplaçament cap al segle XV, però anteriorment podria haver correspost a l’antiga església parroquial de Sant Feliu de
Hiel.
El temple actual és d’època barroca, construït cap al segle XVII i presenta
una sola nau separada del presbiteri per una notable reixa de ferro forjat.
Recents excavacions arqueològiques han descobert l’existència d’almenys tres
temples més antics per sota de l’actual dels segles XV, XI i anterior al X, respectivament
La retratava A. Moras l’any 1984
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=15591
Hem demanat a Patrimoni Gencat , a
l’Arxiu Nacional de Catalunya , al Centre de Documentació de Cultura Popular i
Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , al Bisbat d’Urgell,.., dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la
dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la
comarca de l’Urgell sobirà; no en sabem
res, i necessitem dades, nom, cognom
matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email
coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en
teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.
Malgrat la tristíssima evidencia, se’n fa molt difícil, entendre com en
aquesta Monarquia Parlamentaria, és més fàcil, trobar dades de “persones” que
no han fet - ni faran MAI – res de
profit per a la societat, i és quasi impossible atorgar el reconeixement merescut
a persones que com A. Moras, feien una tasca que perdurarà pels segles dels
segles.
http://www.alturgell.cat/bcil-esglesia-de-la-mare-de-deu-de-la-trobada
Església on fa deu anys es va trobar una important cripta que havia estat
soterrada. Conserva una antiga talla original de fusta policromada de la Mare
de Déu de la Trobada protegida per una reixa.
Església que es troba actualment en un moment difícil, ja que a causa de la
descoberta de la cripta han quedat a la vista tots els treballs arqueològics
impedint en gran part la celebració dels actes litúrgics.
https://www.cataloniasacra.cat/llocs/ermita-de-la-mare-de-deu-de-la-trobada/185/l_ca
D’obligada lectura l’excel·lent publicació de l’Albert Villaró i Boix (la
Seu d'Urgell, 1964)
http://calaix.gencat.cat/handle/10687/122100#page=1
També, també, la crònica de la
visita que publiquen la Maria Rosa Planell, i el Miquel Pujol, la “ parella
romànica”:
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2017/02/mare-de-deu-de-la-trobada-montferrer.html
Els amics de la Wikipedia ha de
completar les dades relatives a aquesta església, impròpiament qualificada com “ermita”
http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=0&consulta=&codi=12011
Església és un terme correcte aplicable a TOTS els edificis dedicats al
culte.
Tradicionalment s’empra capella, per designar una part d’una església, o un
edifici religiós situat dins d’un nucli urbà, o annex a una edificació principal.
Diem ermita o santuari , a aquells edificis situats fora del nucli urbà, i
que son annexes a cap edificació principal, s’entén que la casa dels ermitans –
en el seu cas - és una construcció al
servei de l’ermita.
Que la Marededéu de la Trobada de Monferrer – de la que ens agradarà rebre’n
una fotografia DE MILLOR QUALITAT a l’email coneixercatalunya@gmail.com
- intercedeixi
davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia , que s’acarnissa amb les persones grans, els
malalts crònics, i els que pateixen estretors econòmiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada