Les primeres notícies documentades que es tenen de Sant Climent D’Amer són del 1066, coneguda aleshores però, com a Sant Climent de Securun.
Sant Climent era una antiga església parroquial dependent de la de Santa Maria d'Amer, i estava dedicada al que fou el primer successor de Sant Pere.
L'edificació actual té el seu origen en una construcció del segle XVII, que va ser molt reformada en el segle XIX, concretament en el 1877 com així ho indica la llinda de la porta on trobem gravada la data. En conjunt l'edifici no ha experimentat cap intervenció dràstica a nivell estructural o formal. La única intervenció significativa a esmentar és el canvi i substitució integral de la teulada la qual estava molt deteriorada, per una de factura completament nova.No trobava en quines dates concretes es dugueren a terme aquestes obres, ara bé, pel aspecte que presenta la teulada tot fa pensar que les obres es van practicar a principis del segle XX aproximadament.
La descripció tècnica ens diu ; edifici de planta rectangular coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals, la qual està rematada amb un ràfec d'una sola filera de teula que es prolonga per tot el perímetre de l'edifici a excepció de la façana. La façana principal està fortament impregnada i imbuïda d'una estètica i atmosfera neoclàssica com així ho acrediten ràpidament diversos elements:
En primer lloc tenim el portal quadrangular d'accés flanquejat per dues pilastres que descansen sobre dos basaments respectivament, les quals estan culminades amb dos capitells d'aspecte molt discret. Corona el portal un arc conopial de taló a l'interior del qual trobem la data de "1 8 7 7" - moment en que es va culminar la intervenció que va afectar i canviar profundament l'edifici- i una sèrie d'inicials i sigles de difícil comprensió i interpretació "R. D. N. R. C. P.". En la llinda interna del portal trobem incisa una inscripció molt evocadora i en sintonia total amb el context religiós en que es troba, i diu així: "H I C D O M U S D E I E S T, E T P O R T A C O E L I" (Aquesta és la casa de Déu i la porta del cel) Remarcar que es tracta d'un conjunt bastant sobri i auster i sense cap tipus de gràcia compositiva, la monotonia del qual està trencada i interrompuda tant per l'arc conopial de taló coronat amb una creu, com per la inscripció evocadora de la llinda. En segon lloc tenim la petita rosassa en format de sol. I finalment el coronament de la façana amb un gran arc conopial de taló de grans proporcions, l'espai físic del qual l'ocupa tres òculs emmarcats amb maó, coronat amb una creu de ferro forjat. El treball de la forja aplicat a la creu és bastant encertat com així ho acrediten diversos factors: com ara la silueta esvelta i delicada de la creu o els ornaments del centre amb el nimbe radiant i dels extrems, amb unes petites protuberàncies doblegades.
Adossat a la part davantera i frontal de la façana trobem un gran campanar de planta quadrada, amb elements d'inspiració neoromànica com ara els petits arquets cegats de les obertures disposades en les quatres cares del cub, que recorden vagament els arquets llombards típics i característics de l'arquitectura romànica. El campanar està cobert amb una teulada piramidal a quatre aigües, la qual està decorada amb rajoles bicromades que alternen i combinen el blanc amb el blau.
Retratava des d’aquest punt la dita “Torre de Sant Climent” o Torre Rocasalva.
A la façana lateral esquerra de l'església trobem adossat un petit cementiri el qual es troba immers en unes condicions pèssimes de conservació i manteniment ja que està totalment abandonat.
Pel que fa al tema dels materials prima per sobre de tot un com és la pedra. Ara bé una pedra que la trobem present en diverses modalitats: en primer lloc tenim les pedres fragmentades i els còdols de riu sense desbastar i treballar arrebossades. Aquest procediment és el que prima en les quatre façanes de l'església. En segon lloc tenim la pedra nummulítica o pedra calcària de Girona que la trobem específicament localitzada en tot l'entramat compositiu i formal del portal d'entrada. En tercer lloc tenim les pedres fragmentades i els còdols de riu manipulats a cops de martell i lligades amb morter de calç.
Remarcar a mode d'apunt que l'estat de conservació de l'església a nivell de conjunt és bo. Tanmateix hi ha zones puntuals i parts específiques en que s'observa un procés de degradació més avançat com ara el coronament de la façana amb l'arc conopial de taló, el qual ha perdut tot l'arrebossat quedant completament a la vista tota l'estructura intrínseca és a dir les pedres fragmentades i els còdols de riu sense desbastar i treballar.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada