La comarca del Llobregat jussà va ser tant en el primer feixisme ( dictadura de Primo de Rivera) , com en el segon ( dictadura de Franco ), destinació d’un gran contingent de persones vingudes d’arreu, aquest fet comportarà la necessitat de ‘crear’ centres escolars, ja reconvertint els anteriors, ja fent-ne de nous com l’escola Montserrat de Sant Sant Just Desvern de la que llegia a : https://desverncultura.wordpress.com/2012/09/18/les-escoles-el-nou-nom-de-lantiga/ que des de la seva fundació, l’any 1923, aquest edifici ha estat destinat a la formació i ha acollit diferents escoles: les Escoles de l’Ateneu, el Grup Escolar Municipal, les Escoles Nacionals i l’Escola Montserrat.
No trobava cap referència a l’autor de l’edifici.
Llegia també que durant la República hi havia a Sant Just Desvern 3 escoles amb diferents models educatius.
Un centre era les Escoles Nacionals al carrer de la Creu, amb pavellons separats per nois i noies, on va entrar com a professora Carmen Pérez Verdú la qual més tard en va ser directora, i Manuel Pardo Palahí, recordat mestre que va morir al front de batalla, en el conflicte bèl•lic que ensangonava el país, com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes , encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República Española.
Un altre centre era les Escoles de l'Ateneu al carrer Montserrat, que més tard va comprar l'ajuntament per formar el Grup Escolar Municipal i mantenir l'ensenyament en català.
El tercer centre va ser la Fundació de les Escoles Parroquials Núria, al carrer Bonavista.
De tots ells ens agradarà rebre’n almenys una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i si les sabeu, la data en que s’aixecaven i qui en va ser l’autor.
En demanaré informació a l’ajuntament, ho faig extensiu però, als ciutadans particulars, als Ateneus, els Casals de Cultura, grups de recerca, Arxius Històrics, ...
L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
"Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada