dilluns, 30 de març del 2015

ESCOLES VELLES I ANTIC AJUNTAMENT DE MONTOLIU DE LLEIDA. EL SEGRIÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Aquesta dèria nostra de recuperar la ‘memòria històrica’, topa amb una dolorosa realitat, des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

Hi ha moltes mancances pel que fa a la documentació d’aquests edificis, que s’expliquen en part, pel robatori de documentació per part de les tropes feixistes, en part per la inacció de les administracions en el llarg període que va des de 1939 fins a 1978, i dissortadament la majoria per la ‘indiferència còmplice’ de la ciutadania.

No trobava cap dada de les edifici de les escoles velles i l’antic ajuntament, o ajuntament vell de Montoliu de Lleida, a la comarca del Segrià.


Fotografia de ivan_bea

Sou pregats de fer-nos saber l’època en que s’aixecava i qui en va ser l’autor.

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada