ESCOLA PÚBLICA NOSTRA SENYORA DE GRÀCIA. LA GRANADELLA. LES GARRIGUES. LLEIDA. CATALUNYA

No trobava cap dada de l’arquitecte que aixecava l’edifici de l’ ESCOLA PÚBLICA NOSTRA SENYORA DE GRÀCIA, a finals dels anys 40 del segle XX, amb un cert gust de model constructius de les primera dècades del segle. És una construcció austera, sense elements superflus. Té una planta rectangular amb laterals de reduïdes dimensions a la zona de l'entrada. El mur de l'entrada té un porxo i arcades que donen gran plasticitat al mur; destaca l'acabament ondulat remarcat per una motllura de pedra formant frontó trencat. Als laterals hi ha tot de finestres rectangulars, els dos nivells es diferencien exteriorment pels finestrals, quadrangulars els inferiors i en arcada, els tres superiors. Tot plegat està cobert a dues aigües a excepció dels laterals, a tres aigües. L'acabat és amb un sòcol de pedra i arrebossat per als murs.

Ho demanaré a l’Ajuntament de la Granadella.

Dissenyada per Ignasi de Villalonga (Lleida, 22 d'agost de 1887 - 1970)

L'Ignasi de Villalonga va estudiar a l’Escola d’Arquitectes de Barcelona, on va obtenir el títol l’any 1913. Ja amb el títol va exercir d’arquitecte municipal de Tàrrega (1915-1928) i Balaguer (1933) i va ser arquitecte de la Diputació de Lleida (1915-1959).

Arquitecte modernista i noucentista, exercint des de la Diputació de Lleida va redactar, l’any 1924, el projecte de les escoles de Guimerà.

Aquesta proposta final és el resultat de la modificació d’un primer projecte redactat per ell mateix l’any 1918 per adequar-lo a la normativa vigent. El mateix Villalonga va ser l’autor del projecte de replanteig de l’edifici escolar l’any 1963, proposta que va suposar la modificació i restauració de l’escola, ampliant-la a quatre classes, i habitatges per als mestres.

L’any 1922 va presentar el projecte del nou edifici per acollir l’Ajuntament de Guissona i les escoles del poble.

L’any següent l’Ajuntament d’Almacelles li va encarregar l’ampliació de l’escola la Cultural, edifici construït dos anys abans per l’arquitecte Joan Bergós.

Com a arquitecte de la Diputació és autor també d’altres projectes d’arquitectura escolar.

Entre els projectes constructius dels anys vint destaquen l’Escola de Sidamon (1921), l’Escola Andreu Farran d’Àger, l’Escola Casteth Léon d’Es Bòrdes (1926-1930), les Escoles rurals del Vilosell (1929), actualment Centre d’Interpretació de les Escoles Rurals, les Escoles del Poble de Balaguer, actualment Escola Àngel Guimerà (1927-1929), o les Escoles Graduades de Cervera, actualment Col·legi Jaume Balmes (1930).

L’any 1933 va participar a Barcelona a l’exposició «Arquitectura Escolar» sobre noves construccions d’escoles en els darrers quinze anys, organitzada per l’Associació d’Arquitectes de Catalunya. Hi va participar com a autor de 22 projectes, a les poblacions d’Àger, Alcarràs, Artesa de Segre, Arties, Balaguer, les Borges Blanques, Es Bòrdes, Bossòst, Canejan, Cervera, Durro, la Fuliola, Les, Lleida, Martinet, Organyà, Puigverd de Lleida, Salardú, Seròs, Vallfogona de Balaguer, el Vilosell i Vinaixa. l’edifici escolar tipus mixt de la Granadella, que actualment acull l’Institut l’Olivera, i el projecte d’edifici de l’Escola d’Enginyers Tècnics Agrònoms, plantejat conjuntament amb Ramon Argilés, i acabat l’any 1963. 

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com 

«El que pugui fer que faci.»

No era una llei. No era una campanya. Era una fatwa política: una invitació oberta a tothom per aturar les rodes de la democràcia, la llibertat, l’educació, la cultura, l’ensenyament i la sanitat. A canvi de silenci, diners o impunitat, hi havia gent que cremava boscos, tallava llums, avariava aqüeductes i sabotejava ponts, vies fèrries, carreteres,. . La corrupció, que abans s’amagava darrere de contractes i despatxos, havia sortit al carrer amb bidons de gasolina

L’ Óscar Puente Santiago (Valladolid, 15 de novembre de 1968) explicava la seqüència dels fets que portaven a la mort a 69 persones.  I acte seguit, deia que desprès de dos fets que comportaven mort i dolor,  presentava la seva dimissió, i anunciava que no es presentarà a les eleccions.  

Altres, dissortadament, continuen “ a  marxa normal “

Joan Amorós i Pla (Vila-sacra, 1938) és un home molt prudent, per això la seva conclusió  “en aquest accident hapassat alguna cosa estranya”  dóna versemblança als que ho relacionen amb allò de EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA,  que ha esdevingut una sentència per a moltes persones, venim d’un estiu d'incendis forestals devastadors –la immensa majoria d’ells, provocats - ,   i d’un nou  xoc,  segon d’aquest any , del tot incompressible entre dos trens d'alta velocitat. Quan la CASUALITAT es repeteix, cal començar a sospitar de la CAUSALITAT

Demanen l’acompliment  d’allò que se’ns ha promès  ; «Estimats, no us vengeu vosaltres mateixos; deixeu lloc a la ira de Déu, perquè diu l'Escriptura: “A mi em correspon la venjança, jo soc el qui pagarà, diu el Senyor"

Així cal , recordar sense odi, exigir sense venjança i confiar sense renunciar. Recordar els morts, exigir que els responsables responguin, i confiar en  que ni Déu ni la justícia humana deixaran impune el mal.

La justícia que ajorna no és neutral: per a les víctimes, cada retard és una nova ferida,  la resposta cristiana i humana no és però,  fer-se justícia per la mà; és persistir, amb dignitat, fins que la veritat i la responsabilitat siguin reconegudes

No oblidem però, a  la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026). Màrtir laica, a la que se li  aplicava el turment del desnonament.

A la que demanem que des del Cel, aculli a les víctimes de l'encalçament d'un tren d'altra velocitat per un altre,  fet que ha esdevingut també, una particular forma de turment al REINO DE ESPAÑA

A río revuelto, ganancia de pescadores, que a la pràctica implica  'treure guany de situacions dolentes per a altres persones

«Un home malvat cremarà la seva pròpia nació fins als fonaments per governar sobre les cendres.»

 Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!

Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla " 

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern