diumenge, 8 de març de 2015

ESCOLA PÚBLICA I CASA DELS METRES. PALOU [ GRANOLLERS ] VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Quan m’aturava al davant de l’edifici de les Escoles Públiques de Palou – ara Centre Cívic Palou- recordava a JULIÀ ESTRADA I FARNÉS (Palou, 1865 – 1936), que va ser el darrer alcalde que va tenir aquesta població , aleshores independent.


Exercí el càrrec des del primer de gener de 1925 fins al desembre de 1927, en què el poble va quedar annexionat al municipi de Granollers, i li pertocà negociar amb l’Ajuntament de Granollers la seva annexió.

Una de les clàusules de la fusió era portar a terme el projecte d'enllumenat públic, que Julià Estrada havia negociat amb la Companyia d'Energia Elèctrica de Catalunya. Pocs mesos abans de l'agregació de Palou a Granollers ja s'havia electrificat el passeig Doctor Fàbregas, la plaça de l'Església i la plaça consistorial, així com els edificis municipals; però l'Ajuntament patia un important dèficit pressupostari.

La història explica que l’annexió es va fer ‘ amb gran alegria per part dels habitants de Palou’, aquesta mena d’afirmacions em fan recordar al José Rubianes Alegret, més conegut com Pepe Rubianes, (Vilagarcía de Arousa, 2 de setembre del 1947 - Barcelona, 1 de març de 2009), quan fa la ‘lloança del treball’ en l’espectacle que veureu en l’enllaç.

El cert és que l'any 1932 més d'un centenar de pagesos de Palou van demanar la separació de Granollers, tot al•legant que l'agregació s'havia fet "per imposició dels dos ajuntaments dels pobles afectats (...), que havien estat nomenats per l'autoritat governativa sense cap intervenció dels habitants dels dos municipis" i que Palou no es beneficiava dels serveis de Granollers.

Durant la Guerra Civil Palou tornà a demanar la secessió, però tampoc va prosperar.

El 12 de setembre de 1936 Julià Estrada fou detingut a Can Puig de Martorelles per membres del comitè revolucionari de Granollers i assassinat a Palou.

ESTEVE CAMILLO I MUSTARÓS, el 29 d'abril de 1932, essent alcalde de Granollers, va patir una agressió d'una ciutadana que l'intentà ferir “amb una agulla que portava i que va trencar-se a l'anar-l'hi a clavar a un costat” (La Gralla, 1.5.1932). L'alcalde resultà il•lès i l'agressora fou detinguda.

El 18 de maig de 1932, l’alcalde visità les obres, que havia dut a terme Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1877 - 1951), i la nova escola s'inaugurà el setembre d’aquell any.


Al costat hi ha la 'casa del mestres', obra del mateix arquitecte que exerceix avui com oficina municipal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada