Superat aquest primer recinte observàvem que s’ha edificat una nova capella, advocada també al Sant Crist.
No tenen – dissortadament – gaire utilitat en aquesta època de descreença les capelles dels fossars, que acabaven en una majoria de casos exercint com magatzem i/o quarto dels mal endreços.
El que fou Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), exposava, com una més de les raons que l’obligaven en consciència a no signar ‘ LA CARTA COLECTIVA DE LOS OBISPOS ESPAÑOLES A LOS OBISPOS DE TODO EL MUNDO’
http://carpetashistoria.fahce.unlp.edu.ar/carpeta-2/fuentes/fascismo-y-nazismo/copy_of_fuente-7
que alhora que és posava en risc als cristians lleials a la II República, es sembrava una llavor d’odi vers l’església catòlica, que anys a venir, en patiria les conseqüències.
El temps ho posa tot al seu lloc, el Venerable Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, descansa avui a la seu tarragonina, mentre que respecte del sàtrapa, les veus que reclamem la ‘dessacralització’ del ‘Parc temàtic del genocidi’ creixen de dia en dia.
Tot això, malgrat algú no pugui – o no vulgui – veure-ho, ens explica als homes d’avui, la situació dels catòlics romans a casa nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada