Anàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora, volíem retratar l’edifici de l’Escola SANT CRISTÒFOL, a l’Avinguda Narcís Arnau, 58, al municipi de les Planes d’Hostoles, a la comarca de la Garrotxa, a la província de Girona, de la colònia del REINO DE ESPAÑA que anomenen els seus aborígens, Catalunya.
Coincidia amb l’alcalde , l’Eduard Llorà Cullet , quan ell sortia de l’Ajuntament, i nosaltres retratàvem l’església parroquial de les Planes d’Hostoles, advocada a Sant Cristòfol/Menna , ens saludàvem molt cordialment, i quedàvem en que li demanaria informació sobre els elements monumentals del municipi, la mateixa església que retratava, l’escola del veïnat dels Cogolls, la capella del Mas Farriol, l’hotel Can Garay,....
No certament de l’escola Sant Cristòfol de la que ens diu la descripció tècnica , edifici d'una sola planta format per tres cossos, un de central i dos adossats a cada costat. La façana és bastant adornada. Al mig del cos central hi ha l'escut del municipi realitzat en pedra treballada, i en diferents llocs i a les cantoneres hi ha detalls realitzats en ceràmica, en groc o verd, on hi ha dibuixat l'escut amb les quatre barres. L'escola està envoltada per una petita muralla i té alguns detalls en realitzats en ferro forjat.
Si que voldria ampliar, més enllà de la placa d'homenatge a Tomàs Gelons i Lladó per haver donat els terrenys, la ‘història vital’ d’aquest patrici.
L’edifici no forma part dels ‘llocs d’interès’ que podeu consultar a la pàgina web del Consistori, que no disposa d’un Catàleg de Patrimoni en línia.
El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME , http://vptmod.blogspot.com.es/ , en relació a l'arquitecte autor de l’escola Sant Cristòfol de les Planes d’Hostoles, em deia ;
Joan Roca Pinet (Girona, 1885-1973) depurat desprès de la victòria de les tropes feixistes, fou desterrat a Cadís, l’exili de s’acaba el 24 de maig de 1946, quan és acceptat per tornar a exercir a la província de Girona, la sanció va però, ser un punt d’inflexió en una carrera professional que s’intuïa plena d’èxits.
Ara entenc una mica més ‘l’oblit’ d’aquesta dada en la documentació relativa a l’escola.
Tot continua dissortadament ‘ ATADO, Y BIEN ATADO’.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Us vaig enviar dues fotografies de les plaques de marbre que presideixen les escoles. El nom del propietari dels terrenys consta a les plaques TOMAS RECOLONS (sogre del Sr. Pere Sacrest) Si no heu rebut les fotos que us vaig enviar, envieu-me un mail a joanarnau41@gmail.com i ho tornaré a fer. El que m'estranya és que no incorporeu les informacions que us donen els que les tenen. La cultura popular i la particular història de cada monument català no pot ser propietat de ningú i molt menys dels que la rebeu desinteressadament.
ResponEliminaUs vaig enviar dues fotografies de les plaques de marbre que presideixen les escoles. El nom del propietari dels terrenys consta a les plaques TOMAS RECOLONS (sogre del Sr. Pere Sacrest) Si no heu rebut les fotos que us vaig enviar, envieu-me un mail a joanarnau41@gmail.com i ho tornaré a fer. El que m'estranya és que no incorporeu les informacions que us donen els que les tenen. La cultura popular i la particular història de cada monument català no pot ser propietat de ningú i molt menys dels que la rebeu desinteressadament.
ResponElimina