El Joan Tarroia, publica fotografíes de l’església advocada a la Marededéu de Baldós, abans Sant
Martí de Montanyana , al terme del Pont
de Montanyana, i d’aquest petit nucli.
Llegia del temple ; edifici d’una sola nau, molt curta proporcionalment,
coberta amb una volta de canó de perfil apuntat, que arrenca d’una imposta
bisellada. La nau és reforçada per un arc toral, també apuntat i suportat per
dues pilastres. Aquestes pilastres obren els braços d’un transsepte, que no
interromp la continuïtat de la volta de la nau. La nau és capçada a llevant amb
un gran absis semicircular, precedit d’un estret arc presbiteral. Els braços
del transsepte, desproporcionats amb relació a les dimensions de la nau, són
coberts amb voltes de canó de perfil també apuntat. El braç sud, en realitat,
és la base d’un campanar prismàtic de torre, que és l’element més vistent de la
composició volumètrica del conjunt de l’edifici.
L’església presenta diverses alteracions motivades, d’una banda, per la
construcció d’un cor, al costat de ponent de la nau, on també s’han obert dues
capelles, de factura gòtica, buidades en el gruix del mur; i d’altra banda, per
l’addició d’una sagristia a l’angle sud-est, que s’afegeix al conjunt
d’edificis que es construïren, encara més tardanament, al costat sud de
l’església.
Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, llisa i sense
cap mena d’ornamentació, que contrasta amb la finestra que s’obre a la façana
de ponent, també de doble esqueixada, però emfasitzada per dues arquivoltes,
suportades per sengles columnes llises.
Les façanes són totalment mancades d’ornamentació, llevat de les de la
torre campanar i la sud de la nau, on s’obre la porta principal al temple (a la
base del campanar hi ha una portella secundària). Aquesta portada és de tipus
monumental, amb timpà esculpit i cinc arquivoltes en degradació, suportades per
columnes exemptes i per semicolumnes situades als angles dels plecs del mur. La
portada es corona amb un guardapols que extradossa les arquivoltes, acabat en
un relleu en punta de diamant.
Per sobre de la portada hi ha un fris seguit d’arcuacions, tallat en la
part central per un gran nínxol, concebut probablement per allotjar algun tipus
d’escultura, i que evoca els nínxols per a estàtues eqüestres que es troben en
algunes esglésies del camí de Santiago, segons
Manuel Iglesias Costa (Bonansa; 10 de setembre de 1923 -
Zaragoza; 20 de gener de 2001)
Les dues arcuacions del costat de llevant del nínxol central són llises. En
canvi, les dues de ponent tenen les arestes decorades en puntes de diamant, en
una solució molt singular en la tipologia ornamental de les arcuacions.
El campanar és una torre de tres plantes, sobre una alta socolada,
ornamentades amb lesenes angulars i separades per frisos d’arcuacions
polilobulades, que representen una interpretació, en llenguatge gòtic, dels
motius llombards en la decoració de campanars de torre. És molt semblant el
campanar de Santa Maria de Castelló d’Empúries, també de factura gòtica, però
fidel a les tipologies de campanar de torre definides al segle XI. El sòcol i
el primer pis són cecs, i al segon s’obre una finestra a les façanes nord i sud
i dues a les de llevant i ponent. Totes les finestres són d’arc de mig punt i
esqueixada recta.
L’aparell és de carreu petit, en alguns punts molt erosionat, disposat de
manera molt ordenada en filades uniformes, amb un tipus de construcció molt
similar al de la propera església de Sant Joan. S’hi evidencia una construcció
evolucionada, probablement ja del segle XIII, en què els elements gòtics ja
presents a Sant Joan assoleixen una nova dimensió a la decoració del campanar.
https://www.serradelmontsec.com/montanyana-montsec/
“Obiter dicta”, recordem una vegada més que la forma NUESTRA SENYORA és un castellanisme de caire masclista que pretén “ reduir “ la importància de la Marededéu.
En la
llengua catalana la forma correcta és Marededéu.
Ens agradarà rebre una imatge de la Marededeu de Baldós a l'email castellardiari@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada