Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars
anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en
aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “
senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.
Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones
i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva
comarca.
Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la
nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email
castellardiari@gmail.com
Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades
històriques relatives a l’edifici.
Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda
poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major
esforç.
En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.
En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS
SON PROVOCATS.
Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua
catalana, i m’adverteixen de suspensió.
Trobava una fotografia. Edifici de la Caixa de Pensions (Rambla d’Aragó),
seu de l’Escola Normal Femenina de 1931 a 1936. Foto de Quintí Casals.
https://laescueladelarepublica.es/biografias/josefa-y-elisa-uriz/
No sempre ha estat Lleida, una “ terra ferma”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada