El Joan Crespiera , publica una fotografia de la rectoria de Sant Julià
Sassorba, que es troba adossada a l'oest
de l'església, a l'extrem nord-est de l'atiplà ubicat entre la riera de Sant
Bartomeu i el torrent de Sant Julià.
Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions, format per dos volums
adossats de planta baixa, primer pis i golfes, bastits amb murs de maçoneria de
pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble
vessant amb aigües a les façanes principal i posterior.
La façana principal, orientada al sud, mostra dues parts diferenciades. A
nivell de planta baixa destaca una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra
treballada i un portal emmarcat amb pedra motllurada i al primer pis un balcó
emmarcat amb pedra treballada. La resta d'obertures de la façana estan
emmarcades amb llinda de fusta i brancals de pedra treballada en uns casos i
maó en els altres.
La façana oest conté únicament una porta emmarcada amb pedra treballada i
llinda de fusta.
La façana nord té un cos adossat que forma una terrassa a nivell de primer
pis en la que es troba una cisterna de planta quadrada bastida amb murs de
maçoneria de pedra. Pròpiament a la façana hi ha diverses obertures a cada un
dels volums, les del volum oest emmarcades amb maó i les del volum est amb maó
i llinda de fusta.
La façana est es troba parcialment adossada a l'església. En la part que
queda visible, amb restes d'arrebossat, hi ha diverses obertures tapiades,
entre les que sobresurt un ampit de pedra motllurada amb l'anagrama IHS i una
creu inscrits.
Havíem publicat :
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/01/sant-julia-sassorba-gurb-osona.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/04/escoles-de-sant-julia-sassorba-gurb.html
Quan al topònim Joan Coromines i Vigneaux(Barcelona, 21 de març de 1905 -
Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa de forma vehement que
ve del SORBUS--BA, nom de la servera, arbret i fruit muntanyenc
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=37782
.JPG)
En l’actualitat malgrat la seva exquisidesa no es comercialitza el fruit de la servera, hom pensa i defensa, que és una conseqüència més de l’estultícia de la nostra societat.
La servera és un arbre de la família de les Rosàcies. El seu fruit en forma
de petita pera (serva) s'ha de sotmetre a una sobre maduració en palla per a
poder ser comestibles. En temps dels romans, de les serves se'n feia un suc que
un cop fermentat constituïa una beguda alcohòlica que anomenaven
"cerevisa", probablement l’origen de la paraula catalana cervesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada