dimarts, 10 de novembre del 2015

SANTA MAGDALENA DE LA CORTADA DELS LLUCS. SANTA MARIA DE MERLÈS. EL BERGUEDÀ JUSSÀ. CATALUNYA

Scs1978 publica una fotografia de la Capella de Santa Magdalena, o Capella del Roser de la Cortada dels Llucs situada a tocar de la carretera BV-4406, en una zona plana envoltada de camps prop de la riera de Merlès, a mig camí entre les masies de la Cortada i d'Escrigues.


Té l’estructura clàssica de les capelles ‘trentines’ sota quina influència s’aixecava.

La descripció ens diu que es tracta d'una capella de petites dimensions formada per un únic volum de planta pràcticament quadrada i coronat amb una teulada de quatre vessants, que es sustenta sobre una barbacana motllurada de pedra que forma tres graons. Està bastida amb filades regulars de carreus grans treballats col•locats a trencajunt. La façana principal, orientada al sud, està dominada per l'únic accés a la capella, una porta emmarcada amb pedra motllurada, molt treballada, que forma un guardapols sobre la porta. Als extrems laterals d'aquest guardapols hi ha esculpits motius figuratius animals. Just sobre la porta, en un carreu, s'hi llegeix la inscripció: JOAN CORTADA 1552 RENOBAT 1896". Just sobre la inscripció, una motllura creua horitzontalment la façana separant-la en dues parts. A l'extrem superior, sobre la barbacana, s'hi conserven dos carreus col•locats verticalment, testimoni del campanar que hi havia hagut. A la resta de façanes hi ha una única obertura, concretament a la façana est. Es tracta d'una finestra rectangular de doble esqueixada emmarcada amb pedra treballada. Davant la façana principal hi ha un petit espai quadrat delimitat amb un baix mur de pedres treballades, al que s'accedeix a través d'unes escales de pedra.




És propietat de Alfons d'Oriola-Cortada i de Salvadores (n.1961), VIII comte de la Vall de Merlès, baró d'Eroles.

Demanaré imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin) d’aquesta esglesiola amb l’esperança de poder veure-la abans del seu actual estat d’incúria i abandó.

La retratava l'Isidre Puig i Boada (Barcelona20 d'abril de 1891 - Barcelona, 13 de juliol de 1987)  l'any 1932




Que  Santa Maria de Magdala, la Magdalena i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada