divendres, 28 de novembre del 2014

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE TALLÓ. BELLVER DE CERDANYA. LLEIDA. CATALUNYA

La Rosa Ventura Cutrina em feia arribar una fotografia d’aquesta magnifica construcció de pedra d'una sola nau amb volta de canó apuntat amb arcades laterals també apuntades, reforçada per uns arcs torals sostinguts per unes pilastres que coincideixen amb uns contraforts exteriors de secció circular; la descripció tècnica ens explica que la capçalera està tancada per un absis semicircular amb ric aparell de petits carreus, decorat exteriorment amb arcuacions llombardes. Al braç sud de la capella del transsepte hi ha la sagristia i a la corresponent del braç nord hi ha el campanar. Església de cinc trams i nàrtex a l'entrada, amb cobertura de biga i pissarra. El nàrtex està conformat per tres arcs. Als peus de l'església hi ha un cor senzill amb balustrada de fusta al qual s'accedeix a través d'unes escales situades al sud-oest. Ls obertures són fenedures closes amb alabastre o finestres sageteres. Al presbiteri, al bell mig de l'altar, s'hi venera la Mare de déu de Talló, del segle XIII. Façana amb rosassa i dues finestres, coronada a mode de campanar d'espadanya. La porta, a ponent,és d'arc de mig punt i és ferrada, amb amb ferros típics romànics de l'alta i baixa Cerdanya. Va ser renovada modernament. Hi ha un baldaquí de metall de Toledo (1965). El sepulcre de Raimon de Morer, ardiaca de Cerdanya, mort el 8 de desembre de 1307. inscripció sobre pedra, amb un text llatí gravat en dues línies amb caràcters gòtics. Als costats, una mica a sota, dos cercles en relleu, amb un arbre (morera) cadascun. El text llatí diu: :AN (n) O:D (omi) NI:M:CCC:VII:DIE:VI:IDUS:D ( e ) CE (m) BRIS.HOBIIT:D (omi) N (u) S:R (aimundu) s:D ( e ) :MORERIO:ARCHI (di) ACHON/US:CERITANIE:CUIUS:ANIVERSAR (ius o ia): (!) REQ (ui) ESCA (n) T (!) : I (n) PACE. Campanar Torre campanar construït amb carreus de pedra, de planta rectangular i tres cossos d'alçada. El coronament superior és més petit que la resta, presenta base octogonal i penell, amb coberta de pissarra. Va ser construïda al segle XVI, en una de les transformacions de l'església. Fragments d'esteles Fragment 1. Provinent d'una estela rodona amb una creu en relleu. S.XII o XIII. Fragment 2. Presenta un relleu amb un motiu d'arc gòtic trilobulat i el puny d'una espasa o potser una T. A l'interior de l'església es troba la Mare de Déu de Talló, talla romànica policromada i restaurada al segle XIX. Tant el sepulcre de Raimon de Morer, com la imatge de la Mare de Déu del Talló, com els fragments d'estel•les són Béns Mobles integrants de la declaració de BCIN.


L´església de Santa Maria de Talló és de grans dimensions i té dues estructures diferenciades: l´absis (probablement del s. XI) i la nau, d´un moment posterior. La planta de l´església és trapezoïdal. L´octubre del 1994 es va dur a terme una prospecció geodèsica que va posar de manifest la possible existència de restes d´una estructura anterior a l´actual església en la zona pròxima al presbiteri. Posteriorment es va dur a terme una intervenció arqueològica, una cala de prospecció, en el sector de presbiteri adjunt al campanar, que mesurava 2,5 x 1,5 metres. En aquesta cala es documentà tègula i fragments de terra sigil.lada Africana Clara C, la qual cosa fa pensar en una ocupació romana del lloc. Aquests materials es trobaren lligats amb calç a un mur, indicatiu d’un reaprofitament com a material de construcció, entre els segles III i X. Aquest mur es troba situat dins el presbiteri i discorre paral•lel a la nau actual. Correspon a un mur lateral de l´absis preromànic o visigòtic de planta rectangular. El reompliment del sector va permetre apreciar paviments que abasten des del s. XI fins el 1954. El paviment del s. XI-XII, fet de grans còdols i lloses de pedra tosca i calcària lligat amb calç, correspon al sòl original de l’església. També va localitzar-se una tomba feta amb un muret de pedra lligada amb calç, amb un taüt de fusta al seu interior, datable del segle XVIII. Aquesta tomba no fou excavada. Pel que fa a les restes materials, es trobà una llosa de pissarra amb inscripcions i dues monedes (un òbol de plata de finals dels segle XI, del comtat d´Osona i un diner de coure de Felip V).

L’estratigrafia és la següent: Nivell 1: paviment actual (fet amb lloses de calcària). Nivell 2: ciment degradat de 10 cm de potència. Nivell 3: reompliment de terra amb material constructiu, amb una potència de 10-15 cm. Nivell 4: solera de còdols de riu, amb 5-10 cm de potència. Nivell 5: solera de pissarra i calç d´un paviment de llosa tallada (és aquí on aparegué el material). Nivell 6. farciment de terra. Nivell 7: terra marró on es retalla la trinxera del mur. A 90 cm del fons es documentà el material romà. Pel que fa a l’estructura de l’església, davant l´arc preabsidial hi ha el presbiteri (molt més alt que l´absis). Aquest es comunica a través d’una arcada i una porta al campanar (situat al nord) i la sagristia (al sud). La nau és més baixa que el presbiteri (3 graons) i quatre graons més baixa que el nivell exterior de l’església. El nivell primitiu devia ser el mateix que el de l’actual presbiteri.

En el lloc de Talló, a la darrera dècada del segle XI hi havia instal.lada una canònica agustiniana, la qual es mantingué fins el segle XIV. Consta una donació del comte Ramon Guifré de Cerdanya el 1098. Hi havia residit l'ardiaca de la Cerdanya, dignitat canònica de la Seu d'Urgell. Actualment el Santuari dedicat a la Mare de Déu de Talló es sufragani de la parròquia de Bellver.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada