Té aquesta esglesiola l’aire inconfusible de la DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE
BARCELONA, que em confirmava la fitxa tècnica havia dut a terme ‘reformes arquitectòniques’ durant la dècada del 1990.
Si cal triar entre dos mals, l’enderroc i la ‘transformació’, em decanto
sempre per la segona, millor tenir ‘esglésies romàniques ensucrades’ que runes,
i/o cap vestigi identificable.
De la
descripció transcric : Petita església d'època romànica (segle XIII) d'àmbit
rural amb dos períodes constructius clarament diferenciats, el primer dels
quals d'estil preromànic.
Actualment
resulta un edifici d'una sola nau, amb planta rectangular i coberta exterior a
dues aigües amb teula. La diferència entre la part preromànica (que ocupa la
part de llevant) i l'ampliació romànica (que ocupa la part de ponent) ve
marcada exteriorment per una diferència d'alçada en la teulada i un campanar
d'espadanya que marca la diferència d'alçada de les dues teulades. Interiorment
l'edifici es cobreix amb dues voltes unides per un arc toral de reforç.
L'aspecte exterior és homogeni no sobresortint cap absis exteriorment. Destaca
l'existència d'un petit campanar d'espadanya que sobresurt al mig de l'edifici
entre el tram romànic i el preromànic.
els Goigs a
Llaor Santa Maria del Grau de foren recollits i publicats en una edició
l'any 2001 :
Puix que sempre sou
estada
/la que tot remei
ens dau/
siau la nostra
advocada/
Verge Maria del
Grau.
Déu plantà dins vos,
Senyora,/
un grau, el més
elevat/
que us féu mereixedora/
d'engendrar Déu
encarnat./
fent-vos vos de Déu
servidora
/a ser sa mare
pujau.
/Siuau la nostra...
Del sant ventre
produïda/
el grau de
redempció/
fou dels àngels
circuïda/
celebrant sa
humiliació,
/el quedar
inviolada/
en el part que Vós
lograu./
Siau la nostra..
Quan els reis devots
sentiren
/de tal grau
l'aparició/
amb l'estela junts
partire/
per fer-li
l'adoració
/i veieren
verificada/
la glòria que us
alabau./
Siau la nostra..
Ran delit us
presentava
/aquell grau tan
elevat/
amb cinc roses que
portava/
desprès de
ressucitat
/amb que fòreu
confortada/
plena de dolcesa i
pau.
/Siau la nostra..
Reparada la gran
erra/
per la pau
predominant
/transplantat fou de
la terra/
vostre Cos al cel
triomfant/
a on de Déu
exaltada/
ses ires suavitzau./
Siau la nostra ..
No fou de menor
estima/
el grau de l'ordre
sagrat/
que vingué de l'alta
cima/
sobre Vós
multiplicat,
/l'Esperit Sant
abrassàreu/
fent-vos de son foc
suau.
/Siau la nostra..
Vostra vida acabada/
visquèreu més
vivament/
quan a Déu fou
presentada/
vostra virtut
excel·lent/
ja que Reina
coronada
/cel i terra
avassallau.
/Siuau la nostra..
Manà vostra
Senyoria/
manifestant sos
favors/
que sia en vostra
capella
/el grau de remeis millors/
i en ella,que us ha
invocada/
quan devot el motivau
/Siau la nostra..
Puix al qui us ha
reclamada/
jamai el remei negau
/siau la nostra
advocada/
Verge Maria del Grau.
En venien al cap unes estrofes
dels Goigs a la Mare de Déu de Núria, que son dissortadament de general
aplicació per arreu :
‘voltada de soledats’
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada