Cal explicar que a partir dels anys 1740-43 es va produir la irrupció de la flota mercant catalana en les rutes de les Índies, fins a l’extrem que la presència de vaixells catalans a l’Atlàntic es convertiria en una constant a la segona meitat del segle XVIII.
El 1756 un grup de comerciants catalans va rebre l’autorització per crear una companyia que comerciés amb Amèrica: la Reial Companyia de Barcelona que actuaria a Puerto Rico, Santo Domingo, Margarita i Veneçuela. El 1765 les Antilles van obrir-se a la llibertat de comerç i, finalment, el 1778, es promulgava el Decret de Lliure Comerç que trencava el monopoli gadità.
Els mercaders catalans van exportar cap a Amèrica productes com vi, aiguardent, fruita seca, teixits de cotó estampats (indianes), mocadors de seda, paper i alguns productes metal•lúrgics. A canvi s’importava sucre, cotó, cacau, cuir i tints.
Aquest comerç va enriquir ràpidament una bona part del camp català, que al ensems es va traduir en la reparació, restauració, modificació i/o aixecament de nous edificis religiosos.
Pensem que això succeïa en aquest edifici de planta rectangular, construït amb un parament molt regular i treballat format a base de carreus quadrangulars molt polits i ordenats, reforçats a les cantonades amb carreus més grossos.
L'orientació de l'església es fa de cara a migdia , restant l'altar orientat al nord. La façana principal no compta amb cap ornamentació assenyalada, a excepció d'un petit rosetó a l'alçada del primer pis. El portal d'accés roman condicionat per una arcada molt rebaixada efectuada amb maons rectangulars disposats verticalment. Destaca l'existència d'un campanar quadrangular a la zona S-E de l'edifici, que queda perfectament integrat a la façana. Exteriorment la diferència d'alçada de les teulades, marca l'existència de tres naus que subdivideixen l'espai interior; això fa que tinguem una nau central amb coberta a doble vessat, i dues naus laterals a alçades inferiors, sent la del cantó de ponent més baixa i amb coberta plana, i la del cantó de llevant més alta i amb coberta inclinada. Aquesta diferència d'alçada de les naus s'aprecia especialment al cantó N on es situa l'absis. Exteriorment la capçalera es troba integrada dins el conjunt de les naus, donant com a resultat un mur llis a la banda nord. Les absidioles també resten integrades dins l'edifici, destacant-se de la central per la diferència d'alçada de les teulades.
No podíem accedir a l'interior de l'església, que llegim es troba totalment reformat, combinant la pedra vista amb el maó i la volta del sostre enguixada. Interiorment la coberta és formada per una volta de canó enguixada. reforçada per arcs torals que subdivideixen l’espai en tres trams. Les naus laterals es cobreixen amb volta d'aresta. Sobre el cantó de migdia de l'església, a la banda del portal d'accés es situa un cor que ocupa els peus de l'església.
A llevant de l'església es troba adossada la rectoria. Es tracta d'un edifici quadrangular, de planta baixa i dos pisos, orientat també a migdia. Fou construït amb parament irregular, amb les cantonades reforçades i arrebossat exteriorment. Aquest edifici fou aixecat segurament al llarg del segle XVIII.
El REINO DE ESPAÑA no ha tingut mai una classe política de ‘qualitat’, i l’endogàmia ha fet estralls en les seves files, fins al punt que únicament han perviscut els mals hàbits : l’arrogància, la vanitat, la supèrbia,...
A Camps sens fa visible com el patiment, l’esforç i el treball de generacions s’ha convertit en focs d’encenalls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada