La construcció de l'església de Santa Maria de Caselles es dugué a terme vers l'any 1220 pels senyors feudataris del castell de Fals, Elisenda de Fals, i el seu marit Ermengol Sensterra. Aquesta església fou consagrada en principi a Santa Maria, i cedida al monestir de l'Estany el 1221 pels seus fundadors, juntament amb una dotació de terres i 15 masos situats a les parròquies de Santa Maria de Camps, Sant Vicenç de Fals, Sant Andreu de Comallonga, Sant Pere Vilalta i de Santa Maria de Segur. Li fou donada amb la condició de que el prior de l'Estany, Ramon de Gurb, i els seus canonges, establissin en aquesta parròquia dos canonges regulars, que haurien de viure constantment. Aquests, havien de celebrar el culte diví, i pregar per les ànimes dels fundadors, que volien ser enterrats en aquesta església. [AA.DD.1984: 249]
El 19 de març de 1235 el bisbe de Vic Bernat Calbó, a petició dels senyors de Fals i els priors del monestir de l'Estany, consagraren l'església convertida ja en una pabordia.
PABORDE. Membre d'una comunitat religiosa que estava revestit d'autoritat inferior a la de l'abat o del degà, però molt important sobretot en allò que es referia a l'administració dels béns temporals de la comunitat.
En aquesta ocasió els seus fundadors els delmes i bens que li havien lliurat el 1221, i un cens annual de 60 sous i 8 quarteres de blat. El bisbe li concedí un cementiri propi i una sagrera de trenta passes, a la vegada que consagrava la vida monàstica dels canonges que hi vivien. [AA.DD.1984: 249]. Així restava consagrat aquest petit monestir amb un paborde i dos canonges, amo de tota una sèrie de béns que formaven la Quadra de la Pabordia.
El mas va ser construït de forma adossada a la capella segurament a partir del segle XVII-XVIII, com a residència de la família que guardava els béns de la pabordia, i segurament devia ser construïda a sobre d'alguna construcció més antiga que devia servir com a residència dels pabordes i canonges.
La presència de pabordes està constatada fins l’any 1770,encara que eren anomenats per a aquest càrrec canonges seculars de l'Estany, o bé simples sacerdots o rectors del veïnat.
L'any 1770 la pabordia i els seus béns foren donats com a dotació del Seminari de Vic, fundat feia pocs anys. Des d'aleshores foren pabordes de Caselles els rectors del seminari fins que l'any 1885, tots els béns foren venuts a un particular de Manresa.
L'església però, continuava en funcionament restant el segon pis com a residència dels canonges, quan passaven alguna nit a la Pabordia, almenys fins l’any 1930 en que va ser adquirida en propietat pels masovers que llavors hi vivien , la família Bonvehi .
A partir de l'any 1931 l'església va ser convertida en l'escola pública de Camps, i el segon pis passà a ser la residència del mestre.
Després de l'any 1939 , va ser transformada en magatzem i graner de la casa.
Prop s’alça el nou edifici de Caselles transformat en establiment de turisme rural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada