VISITA A LA FONT DE MUSA. MONTMANEU. L’ANOIA. CATALUNYA

Anàvem el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, a la Segarra ‘infinita’ , el topònim d’etimologia pre-romana en la tesis del mestre, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), tindria relació amb el mot sagar, ‘pomera’., en la llengua basca. Altres autors li atorguen també un origen cèltic, en aquest cas al radical seg, se li afegiria un sufix ‘ Ségóntia Paramica’ , «estepa elevada, alta, deserta regió de turons i comalades ». Això ens dona un sentit excessivament ajustat a la realitat actual, que res té a veure amb la història.

Ens aturàvem a Santa Maria del Camí, al costat del curs de la N-II, dita ara ‘ antiga’, i per aquesta raó ‘voltada de soledats’; ens arribaríem fins a la font de Musa – que no està inclosa dins la llista de ‘monuments de Montmaneu’, feta al meu judici amb una curtesa de mires, excessiva fins per MINISTERIO DE INCULTURA Y ODIO RACIAL -. Encara hi ha persones a Montmaneu que recorden com de penosa era la tasca d’anar a rentar a Musà, i tornar fins al poble duent la roba mullada per la costa que gràcies al motor del nostre vehicle sens feia dolça, en ocasió de la visita que faríem al poble abans d’anar a esmorzar a la Panadella.

Deia en un article de l’any 2010 ; El nom que intueixo àrab, Musà [Moisés ], fa referència a un personatge bíblic, respectat i venerat tant per jueus , com per àrabs, i cristians de totes les “sectes”.

Tenim poca informació de la dominació àrab a Catalunya, l’església catòlica desprès de la reconquesta, va fer una tasca d’eliminació “demoníaca” , va ajudar en això, el fet que es considerava poc viril llegir i escriure, fins a l’extrem que en molts documents consta al peu la següent llegenda “ el senyor no firma perquè és noble “; aleshores i ara, virilitat i força física eren sinònims; llegir i escriure, era – i és – tasca pròpia de dones ; mireu quina proporció hi ha de cada sexe al magisteri, a la Judicatura, a... , les dones intel•lectualment son ‘ el sexe fort’.

L’aigua de la font de Musa era molt apreciada pels malats renals, i avui malgrat les recomanacions publiques, encara hi ha gent que en va a buscar. El cartell que explica que l’aigua no és potable, vol dir en realitat, que estem en un país ‘miserable’ que estalvia en coses com fer anàlisis periòdiques de les fonts, en sanitat per la gent de rendes baixes, en educació pels fills dels treballadors, en ajudes a les persones febles, gran si/o delicades de salut, mentre beneeix i santifica l’espoli de les arques públiques per part de les elits politiques.

Demanava a Moisès que portes la meva pregaria a l’Altíssim, Senyor, allibera el teu poble !!!