Els avantpassats dels que avui tornen a presentar aquesta ‘concentració com un avenç - José Posada Herrera, Ministro de la Gobernación de Isabel II -, no aconseguien fer quadrar els comptes públics; normalment això de retallar la xocolata del lloro, ja té aquestes conseqüències, però assolien el propòsit ocult d’aquesta disposició legal, que no era altre que esborrar la petita història d’aquells nuclis de població; recordeu ?. Qui per la història, per la identitat.
Això succeïa entre molts altres lloc, al poble d’Aguiló, que passava a dependre de Santa Coloma de Queralt. Enlloc trobava cap explicació del perquè a darreries del segle XIX - apareix la data “1888” en un dels arcs de mig punt que emmarquen les campanes - calgués fer quasi de cap i de nou l’església parroquial de Santa Maria. Hom pensa sempre en els diners d’Amèrica ( del comerç /espoli de les colònies )
Depenen d’aquesta església les capelles de Sant Vicenç, Sant Miquel de la Portella ( la portada, potser l'element més destacat ha estat arrencada i robada ) , Sant Joan Baptista de la Pobla de Carivenys ( va ser enderrocada l’any 1901, i substituïda per un nou temple) i Sant Pere de les Roques ( edifici de nau única coberta amb volta de canó i capçada amb un absis semicircular, sota el qual hi ha una cripta. Actualment la nau està enrunada però es conserva la part de l'absis i el cimbori amb cúpula sobre trompes).
El Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, ens alegràvem infinitament de poder saludar una persona que treballava en tasques de reparació d’un immoble.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada