És el Josep Olivé i Escarré, assentat a la porxada de la rectoria de l'església de Sant Vicenç de Fals, que forma part d'un conjunt arquitectònic més complex, que aprofitant la carena del turó, en direcció a llevant es composa d’una torre, una casa de planta baixa i primer pis, a través de la qual es fa l'accés a la torre, la rectoria i l’església.
Al darrera seu la imatge de la segona torre, a l’altre costat del torrent de Fonollosa, que discorre entremig de les dues.
No té cap record significatiu del primer feixisme que s’acabava l’any 1930 , amb la mort el 16 de març a París, del Dictador , Miguel Primo de Rivera Orbaneja .
Se li fa indestriable el brevíssim període de llibertat de la II República, al que seguia l’episodi del genocidi contra Catalunya 1936-39, i la victòria brutal del segon feixisme.
Sonen novament músiques molt velles, el Movimiento, el Jefe Nacional , los Jefes Provinciales, los Jefes Locales,...
Deu ser veritat que no n’hi ha dos sense tres, i no hi ha quart dolent, ...
El sol s’acomiada de Fals.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada