diumenge, 17 de febrer del 2013

LA CASA D’ ERNESTA RAÜLL DE VERDIER A MONTMELÓ

Quan m’aturava per retratar aquesta magnifica casa, pensava que no em costaria trobar dades del promotor, i del mestre d’obres i/o arquitecte.





De la primera l'Ernesta Raüll de Verdier, llegia que estava casada amb en Francesc de Paula Caballer que era advocat, i que van tenir dos fills : Roger i Cèsar Caballer Raüll de Verdier . També – sense cap altra explicació - que va ser una de les dones més riques del poble durant el Segle XIX.

Cèsar Caballé Raüll de Verdier . – ara sense la r final - , serà el promotor de la Torre que acull actualment el Museu Municipal.

De l’autor , molt prolífic a Montmeló , i amb un domini perfecte dels diferents estils arquitectònics que es donaven entre darreries del segle XIX, i les primeres dècades del segle XX, se’n esmenta únicament el pseudònim – per cert gens original – DESCONEGUT.

La casa en algun moment es coneixia també com Can Dotras, perquè en el primer pis hi va viure el músic i compositor Joan Dotras i Vila (Barcelona, 4 de novembre del 1900 – 15 de juliol del 1978), d’extensíssima obra entre la que volem ressaltar l’adaptació de la sardana ‘ Baixant de la Font del Gat’.



L’edifici és actualment un Centre Geriàtric.

Reprodueixo de la descripció tècnica : Casa jardí amb planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues vessants acabada amb una cornisa motllurada. Les façanes són de paredat estucat llis, a excepció de la façana principal on està disposat a franges horitzontals. També en aquesta façana apareixen fetes d’estuc unes pilastres en els extrems i unes motllures que separen les diferents plantes.

Les obertures de la planta baixa i del segon pis són d’arc de mig punt, i les del primer pis de llinda plana. A la façana principal una motllura uneix per la línia d’imposta tots els buits. A la planta baixa, en el cos central, dues finestres flanquegen el portal d’accés. Aquest té al damunt una obertura amb balcó amb una finestra a cada costat.

El balcó que sobresurt del pla de la façana està sostingut per dues grans mènsules i té barana de ferro forjat. En el segon pis hi ha quatre finestres, dues de juntes al mig i les altres als costats. La motllura que uneix els buits d’aquesta planta emmarca la parella del mig sota un gran arc de mig punt. Totes les finestres de la planta baixa tenen reixa de ferro forjat. Adossat la façana sud hi ha un cos annex de dues plantes amb coberta plana amb dues torres.

La coberta funciona com a terrassa del primer pis. Les dues torres són de planta quadrada i estan adossades a la
façana. La coberta és a quatre vessants acabada amb un potent ràfec sostingut per bigues de fusta. Les teules són planes i estan fetes de ceràmica vidrada de color negra. Una torre-mirador de planta quadrada amb coberta plana sobresurt d’una de les vessants de la teulada principal. Té quatre obertures d’arc de mig punt, una a cada costat.

Aquests buits també estan emmarcades per la línia d’imposta amb una senzilla motllura com els de la façana principal. La coberta que funciona com a terrassa té les baranes de totxo arrebossat amb balustrada al centre.

La tanca del jardí és de paredat arrebossat, els pilars del portal acaben amb una piràmide quadrangular i els murs són de perfil recte acabats amb secció triangular.

Sou pregats d’esmenar i/o completar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada