Crida l’atenció el campanar de cadireta situat dalt d’aquest edifici que no desenvolupa avui cap activitat relacionada amb la religió i/o la caritat cristiana.
La tradició el situa cronològicament al segle XIV, Enric Moreu-Rey, erudit i professor [Barcelona, 1917 — Barcelona, 26 de febrer de 1992],creu que la fundació del primitiu hospital és de principis del segle XIII.
Des de l'època medieval i fins als anys 70 del segle XX, l'Hospital de Santa Susanna oferia, sobretot en els seus inicis, serveis de banys gratuïts per als més pobres i serveis medicinals.
Als voltants de l'any 1329 l'edifici es trobava en un estat lamentable i el rei Alfons IV aprovà la seva rehabilitació; aprofitant un solar que hi havia al costat, va fer-lo ampliar. Anys després començaren les obres de construcció del nou edifici situat al costat de l'anterior. Les obres del nou hospital es prolongaren fins ben entrat el segle XV.
Al llarg de la història, aquest edifici va rebre diferents noms: "Ospitalis xpi pauperum dicte ville" (1570).
"Hospital de pobres" (1680).
"Hospitilis pauperum Jesi Susanna" (1867).
"Hospital Civil" (1873-1899).
L’edifici va ser utilitzat com a casa de banys fins l'any 1979, en que es convertí en el Museu Municipal d'Arqueologia, Paleontologia i Pagesia.
Després de la restauració de l'edifici l'any 1988 es convertí en el Museu d'Història i seu de diferents activitats culturals realitzades al municipi.
Durant l'any 1992-1993, l'arquitecte Josep Maria Botey realitzà els plànols de rehabilitació de l'espai per ubicar-hi el Museu Thermalia, i l’Oficina de Turisme.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada