La descripció tècnica diu :
Gran casal situat a dalt d'un turó. És de planta de creu grega amb cossos afegits als encreuaments formant un quadrat.
La teulada és a quatre vessants i els colors de les teules fan un dibuix geomètric. El parament és de pedra petita irregular unida amb mortes i les obertures, totes rectangular, estan emmarcades per una motllura. En un costat hi ha un cos annex de planta semicircular i un pis on les partes de tancament són de vidre. A l'angle nord-est hi ha una torre-mirador annexa. Aquesta torre és de planta quadrangular i té el parament igual a la resta de l'edifici. S'obre una finestra emmarcada per una motllura a cada planta. A la part superior unes grans mènsules aguanten el mirador: un cos quadrangular envoltat per una galeria tancada per una barana de balustres; sobre la barana hi ha dos parells de columnes dòriques per cara que aguanten un fris llis sobre el qual hi ha la teulada a quatre vessants.
Darrera hi ha una capella en al que es duen a terme les cerimònies religioses.
Recordo l’admonició que feia el prevere en el casament d’un cosí germà en la que comparava la relació de parella amb una llàntia :
Llum constituït per un dipòsit on va un líquid combustible (generalment oli) i una metxa, immergida en el líquid, amb un cap que en ressurt, i que un cop encès, produeix una llum feble.
Perquè la relació funcioni en el temps, cal com en els llums d’oli, anar afegint de tant en tant una mica d’oli, i vigilar la metxa. Recordo, que lluny del que pot semblar, ningú en aquestes paraules, va veure cap imatge escatològica i/o explícitament sexual.
La llàntia d’aquella parella es va apagar irremissiblement; però en el vostre cas particular, en quantes ocasions ha calgut , a corre-cuita afegir oli, o fins renovar la metxa ?.
La visita m’havia fet recordar aquesta anècdota, que em reforçava en la meva decisió de seguir aquells savis consells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada