La Rosa Planell Grau ,  el Miquel Pujol Mur, i l’Antonio Mora Vergés, visitàvem aquesta – mai millor dit – casa regia, on ens atenia de forma exquisida la senyora Maria, a la que li agradaria saber alguna dada sobre la història de l’edifici.
De la descripció tècnica llegim : casal senyorial, que conserva alguns elements de la construcció primitiva (segle XIV) però que fou molt reformat als segles XVI i XVII;  consta de planta baixa i dos pisos amb teulada a quatre vessants. A la façana principal es troba la porta d'entrada d'arc rebaixat a la planta baixa; al primer pis les obertures donen pas a petits balcons; les dues que hi ha per sobre de la porta són d'arc rebaixat i estan emmarcades amb maó, la resta són allindades. A les golfes només s'obre una finestra doble amb arcs rebaixats resseguits amb maó. En una cantonada hi havia una torreta de la qual només resta la base. En tot l'edifici hi ha diferents tipus de paraments fruit de les diferents ampliacions i modificacions que ha sofert l'edifici.
Presideix el petit conjunt urbà de Sant Climenç, i té sortida a la Vila closa. 
Pel que fa a dades històriques trobàvem : 
1199: Ponç de Pinell dóna a Guillem, espòs de la seva filla Ermessenda, els castells de Pinell, Mirabé i Sancto Clemente.
1375: El lloc figura com a domini dels Cardona.
1343: El senyoriu de Sant Climenç recau a la nissaga dels Junyent.
1411: El senyoriu de Sant Climenç passa a la nissaga dels Ferrer.
1521: La nissaga dels Rovira, enriquits entre el 1500 i el 1520 mercès a l'administració de la Tresoreria general del ducat de Cardona,  exerceix la titularitat del senyoriu de Sant Climenç.  Se’els identifica com a  senyors i barons de Sant Climenç (Solsonès)
Andreu Galera  i  Pedrosa, fa referència a un Joan de Rovira 1561-1586, i el qualifica com :  donzell, Senyor de Vall-llebrera. Sant Climens i Miravet. 
Pel que fa al blasó familiar trobava : 
Catalán. “Rovira, de Cardona. De azur, un palo de plata, acompañado de dos leones aculados y rampantes de oro.” (sic) [P. Mr. Rigalt, ms.].
Declinava l’estrella dels Rovira  el  primer  terç  del  segle  XVII, quan com a conseqüència dels molts deutes contrets amb el marit d'una  filla de la família, el Doctor  en  dret  Miquel  Morera,  es  va veure obligat a vendre part dels seus béns a Cardona, tot coincidint amb el trasllat de  la seva  residencia fins  a  Solsona. 
L' 11  de novembre de  1637, l'il•lustre  Joan  Baptista  de  Rovira  i  de  Boldo, donzell  domiciliat  a  la  ciutat de  Solsona,  en nom seu i  com  a procurador  del seu  pare l ' Il•lustre  senyor Gaspar de Rovira i de Josa,  donzell,  domiciliat  a  la  mateixa  ciutat,  venia  mitjançant subhasta  pública  tota  la seva casa amb  les  tres  portalades  que s’obrien  al  carrer i I 'hort  de  darrera que ell  i  el  seu  pare  posseïen  a la  vila  de Cardona, a la plaça del Mercat, sota el  domini  de  la  Col•legiata de  Sant Vicens; a cens d' 1 sou la casa, mentre que I 'hort  era franc en alou.
Sou pregats de lliurar a mans de Misenyora Maria de Sant Climenç aquest document, amb la nostra gratitud.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)


 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada