dissabte, 19 d’abril de 2014

SANTA MARIA DE L’ESPERANÇA. LA BATLLORIA. SANT CELONI. VALLÈS ORIENTAL/ MONTSENY JUSSÀ. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant la façana Santa Maria de l'Esperança de la Batlloria; poc té a veure l’actual edifici de amb el que s’aixecava a partir del 1452 a instàncies del bisbe de Barcelona, Jaume Girald, (1445-56), que fou conseller de reina Maria de Castella (Segòvia 1401-València, 1458) lloctinent de Catalunya en absència del seu espòs, Alfons IV el Magnànim . El bisbe Jaume Girald, tingué problemes amb la generalitat per un préstec, i en especial amb el capítol de Barcelona, amb el qual pledejà des de l’any 1448, fins al punt que en morir no li feren exèquies.

Sufragània de Sant Marti de Montnegre, va ser una senzilla capella , refeta al segle XVII, fins l'any 1867.


La descripció ens diu ; edifici religiós d'una sola nau, dividida en dos trams i el presbiteri, amb dues petites capelles obertes a la nau per arcs de mig punt, sostingudes per mènsules, lleugerament decorades amb motius geomètrics. La volta del presbiteri presenta arcs radials, les altres voltes tenen forma de creu a quatre vessants. Té una portada de mig punt, amb una arcada seguida, moderna, emmarquen l'arc i les dues llindes. Campanar massís, amb torre de tres cossos, merlets


Pel que fa al topònim, etimològicament la forma Batllòria sembla esser una grafia incorrecta per Vall-llòria (llatí, valle laurĕa ‘vall de llor’). Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), apunta però a (Est. Rom. iii, 229), que és probable que el topònim Batllòria i el cognom Batllori vinguin del nom personal germànic Balduwari, que primer hauria donat Baldòria i Baulòria (formes que existeixen com a topònims) i després s'hauria modificat per influència analògica de vall.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada