Tenim a Os de Balaguer un amic molt apreciat.
La descripció ens diu ; església amb planta de creu llatina de tres naus i cinc trams amb creuer. Està construïda en pedra, i suportada per pilars amb pilastres adossades. Les cobertes varien en funció del tram, així doncs, la nau central i els braços del creuer estan coberts amb volta de canó amb llunetes, mentre que per exemple, la capella major té volta d'aresta i la sagristia té el sostre pla. Per sobre el creuer s'aixeca una cúpula sobre triangles asfèrics. El cor està situat als peus de la nau, i la torre, a la capçalera, té dos cossos: l'inferior de forma quadrangular i el superior amb forma octogonal. Destaca la façana principal, molt ben treballada. La porta té un arc mixtilini flanquejat per pilastres i a sobre, una fornícula buida que en el seu temps devia contenir la imatge del sant. Sobre d'aquesta, una obertura circular a manera de rosetó. Completa el detall escultòric de la façana, un gran arc de mig punt que contribueix a donar un aspecte arrodonit a la part superior de la façana.
Del topònim ens diu la Generalitat de ‘Barcelona’ en la documentació antiga Osse (segle XI), d’origen incert, probablement preromà; Balaguer, capital comarcal. Manuel Bofarell Terrrades, q.e.p.d, recull també un possible origen àrab ‘ hàush’ , lloc per al bestiar, pleta ; a l’escut oficial veureu l'os que és el senyal parlant relatiu al nom de la població, i l'arbre que és tradicional de l'escut de la vila, i que molt probablement deriva de les armes parlants dels Siscar, senyors del castell d'Os des de 1553 fins a avui dia: les armories dels Siscar, en efecte, tenen un siscall (arbust de nom científic Salsola vermiculata) de sinople sobre camper d'or.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada