Loreto, Llorito, Lloret , és una Ciutat de la província d’Ancona, a les Marques, Itàlia, situada sobre un pujol que domina l’Adriàtica, la seva fama està relacionada amb la llegenda que diu que en aquest pujol havia estat transportada (1294) la casa on la Mare de Déu degué rebre l’anunci de l’àngel, aixòdonà peu a la construcció, en la què intervingué Donato di Pascuccio d'Antoni o Donato di Angelo di Antonio, conegut com Bramante ( Fermignano , c. 1443/1444 - Roma , 1514, d’una església on s’han anat acumulant valuoses pintures i escultures, i que és un centre de pelegrinatges marians molt important.
La devoció a la Santa Casa de Loreto fou viva als Països Catalans al llarg dels segles XVII i XVIII, destaquen a casa nostra les capelles i santuaris de ; Sant Andreu de Llavaneres, Vilafranca del Penedès, Artés, Moià, Llardecans, Lloberola, Bràfim, Tarragona i Renau.
A Bràfim la coneixen com Loreto, i la podreu veure dalt d’un petit pujol als afores de la vila, és un majestuós edifici, que algun qualifiquen d’historicista i altre de neoromànic, amb planta de creu llatina , l'absis és poligonal i acull el cambril de la Mare de Déu. El cor es troba als peus de l'església, sostingut per dos pilars. A l'exterior hi ha contraforts al llarg de tot el perímetre, que coincideixen amb la separació dels trams. Hi ha bandes llombardes estilitzades com a decoració. la façana presenta una porta d'arc de mig punt i una rosassa. El campanar, centrat sobre la nau i als peus de l'església, corona el conjunt. Té planta quadrada i dos cossos. Presenta finestres geminades d'arc de mig punt. L'acabament és un pinacle recobert de teula àrab.
S’aixecava entre els anys 1889 i 1892, sense que hagi trobat dades del mestre d’obres i/o arquitecte responsable, després d'haver estat enderrocada la primitiva ermita del segle XVII, que va ser utilitzada al llarg de 225 anys (1664-1889), i que havia estat edificada per albergar la imatge de la mare de Déu que el sacerdot Pere Codol havia portat d'una peregrinació a Roma.
Als anys seixanta del segle XX van fer-s'hi obres de restauració i condicionament de l'entorn.
A la seva falda hi ha el cementiri, on els brafimencs descansen a l’ombra de Nostra Senyora.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com
Rebia des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, una fotografia del Santuari de la Marededéu de Lloret de Bràfim, datada el 8-XII-1974
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada