dissabte, 26 d’abril de 2014

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE LA GRÀCIA. HOTEL CAN BOIX. PERAMOLA. L’URGELL SOBIRÀ / ALT URGELL

Començava el meu interès per aquesta capella, amb la publicació d’una fotografia de la Carme Corominas Bover, que havia fet estada a l’hotel. ‎

Des de Can Boix tot han estat fineses pel que fa tant a la història de la casa, com a les imatges de la Capella, i de la imatge de la Marededéu.


La gènesis de la capella de l’Hotel Can Boix de Peramola, té una estreta relació amb el «Moviment cursets de cristiandat », coneguts popularment pels « de colores », degut a una cançó que es cantava amb aquest nom, a la dècada dels 50 del segle XX.


En aquella època Can Boix de Peramola, simultaniejava les tasques d’hostal, amb les de tradicional casa de pagès, com havia estat només fins aleshores; el lloc posseïa a criteri del Bisbat d’Urgell, les condicions més apropiades, per a poder-hi celebrar els cursets : indret relativament aïllat i sense sorolls, amb una atmosfera que facilitava l’ambient de recolliment i reflexió; com calia disposar d’una capella per al desenvolupament dels cursets, es va habilitar a tal fi, el magatzem de garbes de la casa, aixecant i consagrant un altar de granit, amb l’advocació de la Mare de Déu de la Gràcia, l’aspecte exterior i interior de l’edificació, més enllà de l’altar, continuava essent de magatzem agrícola

Els cursets de cristiandat es van dur a terme a Can Boix de Peramola durant 8 anys, alguns anys se’n havien fet una mitjana d’un o dos al mes, els cursets tenien una durada de tres dies i mig.

Durant alguns anys, els dissabtes d’estiu al vespre, el rector de Peramola hi deia missa per als clients allotjats a l’Hotel, eren – no cal dir-ho - altres temps, la pràctica religiosa era quasi general, i al ensems no tothom disposava de vehicle propi, en la dècada dels 80 del segle XX els costums van anar canviant, i aquells que encara assistien a l’Eucaristia , podien fer-ho amb mitjans propis a Peramola.

L’any 1980 el magatzem agrícola que havia estat capella durant els 8 anys que duraren els cursets de cristiandat, estava molt deteriorat, fins a l’extrem de fer témer un esfondrament, i necessitava ser restaurat, s’obrien dues opcions : la primera passava per ensorrar-lo i/o deixar-lo caure , i la segona arranjar-lo i/o refer-lo per atendre la funció de Capella d’una forma més adequada; es va demanar el permís al Bisbat que l’autoritza en atenció a l’existència de l’altar, i a l’ús continuat durant els anys 1958-1966.




Així, l’any 1980, l’aparellador Josep Miquel Torres fou l’encarregat d’arranjar el magatzem agrícola original, mantenint però les seves dimensions , i li va donar l’aspecte de capella, fins aixecant el petit i bonic campanar, que avui llueix.


Amb aquesta valuosa informació que em facilitava la Família Pallarès de Can Boix de Peramola, em feien arribar també la imatge d’una rajola que l’any 1988 una clienta de la casa, la Senyora Mercedes Bernabeu, va pintar i dedicar al Joan Pallarès i la seva esposa Teresa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada