Li devem a Mossèn Joan Serra i Vilaró (Cardona, 24 de març de 1879-Tarragona, 27 d'octubre de 1969), una obra magnifica ‘la civilització megalítica a Catalunya (1927)’ que ens situarà al capdavant d’aquesta activitat intel•lectual arreu del món.
Em semblava de tota justícia recordar-ho quan retratava al Josep Olivé Escarré, davant d’un dels millors exemples de sepulcres megalítics de Catalunya. Data de l’etapa anomenada Edat del Bronze inicial (2100-1500 aC), i és un monument de cambra funerària i corredor, construït amb grans lloses verticals plantades a terra i cobertes, formant galeria, per unes altres de planes. Té una llargada d’uns deu metres i una amplada de tres.
L’any 1922 s'hi feren unes excavacions arqueològiques en el curs de les quals es van trobar alguns vasos de ceràmica campaniforme ornada amb incisions, alguna peça d'os perforat i sílex i d'altres petits elements que permeten de situar-lo a l'Edat del Bronze, fa uns 4.000 anys.
No ho explica de forma gaire ‘científica’ Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig del 1845 – Vallvidrera, Barcelonès, 10 de juny del 1902) que escollia l’ermita de Sant Jordi de Puigseslloses per dir-hi la primera missa desprès de la seva ordenació sacerdotal :
http://www.endrets.cat/text/1336/records-de-ma-missa-nova-fragment-verdaguer-jacint.html
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada