Retratava al Josep Olivé Escarré davant l’església parroquial de Viladrau, advocada a Sant Martí, que trobàvem tancada , al mati de dijous Sant – curiosament estava oberta la Capella de la Pietat - ; llegia que va ser consagrada per Berenguer Sunifred de Lluçà l’any 1082.
A partir del segle XVI la primitiva església romànica va ser ampliada amb nous altars, el primer fou el de Sant Sebastià (1580), vora el campanar, després el del Roser (1593) enfront de l’anterior, l’any 1638 la capella de Sant Francesc vora la del Roser i la de Sant Isidre abans del 1675 emplaçada enfront de la capella del Santíssim, que fou bastida el segle XIX.
Les reformes posteriors unificaren els espais mostrant una imatge d’església de tres naus. A primeries del segle XVIII es va modificar el mur de migdia i la façana principal, barroca, es va fer el 1769, data que figura en una pedra situada al damunt de la portalada.
Damunt de l’arcada del portal de l’entrada es troba la imatge de sant Martí, bisbe. El campanar és quadrat a la meitat inferior i de vuit cares la part superior, acaba amb teulada cònica amb teules envernissades de colors verd i groc.
Els ‘diners d’Amèrica’, - Carles III va liberalitzar el comerç americà ‘oficialment’ l’any 1778 – van permetre refer i/o fer de nou, cases pairals, ermites, capelles, esglésies ,... i la formació del capital que permetria posteriorment el creixement de la manufactura, i més tard de la industria al nostre país.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada