IN MEMORIAM. GRANGES DEL MONESTIR DE POBLET. LA GRANJA MITJANA. POBLET. VIMBODI-POBLET. LA CONCA DE BARBERÀ

  https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/granges-de-santa-maria-de-poblet  

Francesc Blasi i Vallespinosa (Valls, Alt Camp, 23 de gener de 1875 - Barcelona, 1 d'abril de 1949) retratatava l’abrilde 1936, poc temps abans de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II república, Granja la Mitjana a Poblet,  Vimbodi-Poblet, Conca de Barberà. Tarragona

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/22492/rec/1580

La granja és situada a poca distància del monestir de Poblet, al costat de la carretera de Poblet a Prades, en un indret on les restes arqueològiques permeten assegurar que la granja és assentada sobre un finca o vil·la de l’època romana.

Segons la tradició recollida per diversos historiadors del monestir, aquesta granja, que formava part de les terres rebudes de Ramon Berenguer IV, fou la primera residència de la comunitat fins que el monestir de Poblet fou totalment bastit.

Aquesta tradició es veu corroborada per l’existència d’una capella fins a l’exclaustració, bé que això era un fet corrent en la majoria de granges.

La feijoa (Feijoa sellowiana),també denominada guaiabo, feixoa, guaiabo del país, guaiaba, guaiabo del Brasil, ha florit

 

El 30.5.2024 s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,...

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CASTELL DE L’ARENY, ADVOCADA A SANT VICENÇ. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ.

 

Francesc Blasi i Vallespinosa (Valls, Alt Camp, 23 de gener de 1875 - Barcelona, 1 d'abril de 1949) retratava; església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. El Berguedà sobirà

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/20913/rec/1951

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/22805/rec/1952

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/21516/rec/1953

altres imatges de Castell de l’Areny :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search/searchterm/Castell%20de%20l'Areny/field/ageo/mode/exact/conn/and/page/2

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3129

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-vicenc-de-castell-de-lareny

https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-castell-de-lareny

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/06/goigs-sant-vicenc-castell-de-lareny.html

El 30.5.2024 s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,...

Que la Sant Vicenç i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels berguedans  ,  aranesos  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

TORRE FIGUEROLA / MUSEO PALMERO. SANT GENIS DELS AGUDELLS. BARCELONA

 

Desconegut , retratava    entre 1890 i 1914, Façana de Torre Figuerola amb gent. Sant Genis dels Agudells. Barcelona

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3973/rec/4

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/30277

Aquesta masia porta el nom d'una important família dins la història de l'Espanya del segle XIX. Laureà Figuerola Ballester (Calaf, Anoia, 4 de juliol de 1816 - Madrid, 28 de febrer de 1903) , jurisconsult i polític, fou ministre d'hisenda al govern provisional espanyol arran dels fets de setembre de 1868, i va ser el creador de la cèdula personal.

La finca fou adquirida fa anys per l'Ajuntament i cedida a l'artista Alfred Palmero de Gregorio. Avui és la seu de l'Institut d'Art Palmero.

https://alfredopalmero.com/biografia/

https://www.barcelona.cat/es/conocebcn/pics/el-museo-palmero-93046122603

Desconegut – insistim una vegada més  – tenia alhora que una excel·lent formació tècnica en el camp de la fotografia, possiblement una formació superior de nivell universitari; ens calen dades, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs i peripècia vital d’aquests “ desconeguts “ a l’email castellardiari@gmail.com

La dèria genocida del REINO, vers Catalunya i els catalans,  no ens ha de distreure del nostre deure de recuperar la “ memòria històrica “, i reconèixer els mèrits dels que ens precedien en aquesta  camí vers la llibertat i la democràcia.

Torna a estar de “ moda” – potser no ha deixar mai d’estar-ho – predicar contra Catalunya i els catalans, alhora que el silenci vers el creixement exponencial de les xarxes de narcotràfic esdevé ensordidor.

https://www.rtve.es/noticias/20240526/manifestacion-pp-madrid-contra-amnistia-gobierno-pedro-sanchez/16119908.shtml

https://www.publico.es/politica/luces-camara-feijoo-6-37-millones-empresa-dirige-hermana-ese-narcotraficante-me-habla.html

Gràcies als " desconeguts " , si més no, ens hem pogut plànyer d'aquella Catalunya que el temps s'endugué, 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE SANTA RITA DE LA CASA VICENS. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

Llegia que en un solar annex a la Casa Vicens, el número 28 del carrer de les Carolines, hi havia des d'antany una font d'aigua mineral anomenada de Santa Rita. Era costum entre els veïns que el 22 de maig, dia de Santa Rita, acudissin a beure les aigües de la font.

 El 1895 les aigües es van declarar d'utilitat pública i es va iniciar la seva comercialització.

Quan el 1925 Joan Baptista Serra de Martínez (Barcelona, 9 de gener de 1888-11 de febrer de 1962)  va emprendre l'ampliació de la Casa Vicens va construir una capella dedicada a Santa Rita al mateix emplaçament de la font.

L’any  1963, essent alcalde de Barcelona,  Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993) la capella va ser enderrocada per a construir un nou edifici d'habitatges.

Malgrat la connivència – entre l’estat i l’església - , malgrat les passejades herètiques sota pal·li,  com bé deia l’Ermessenda de Valrà   “Déu nos en guard d'un «ja està fet»”

https://casavicens.org/es/blog/santa-rita-casa-vicens-3/

https://casavicens.org/es/santarita/

https://www.vallgesbisaura.com/el-raco-del-colleccionisme/els-goigs/els-goigs-goigs-a-llahor-de-santa-rita-de-cassia-sense-data-dedicio/

Que Santa Rita  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels barcelonins   , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

ESGLÉSIA VELLA DE VILA-ROBAU, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT ANDREU. VENTALLÓ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

La Josefina Casadesús Bascompte,  publica una fotografia de la façana de l’Antiga església de Sant Andreu  i de la  rectoria de  Vilarrobau , veïnat de Ventalló a l' Empordà sobirà  ,  en desús i tancada amb unes pintures a dins que estan desapareixent .....i no es pot visitar ..

https://www.facebook.com/photo?fbid=7537708849675787&set=pcb.7537708959675776

Al  COAC de Girona diuen; edifici construït en època romànica (restes del segle X) amb afegits posteriors durant el segles XVI-XVII (capelles laterals, coberta, etc.)

L'actual església vella de Sant Andreu, havia estat l'església parroquial de Vila-robau fins a la construcció d'un nou temple, en el segle XVIII, al que fou traslladada l'advocació de Sant Andreu .

Actualment està sense culte i és propietat particular.

Petit edifici entre mitgeres que presenta planta de nau única amb absis semicircular allargat, en pla de ferradura. La volta de la nau és de canó i seguida, l'arc triomfal, de mig punt i fet amb dovelles ben tallades degué ser reformat posteriorment a la construcció de l'església. A la nau s'hi obriren dues capelles laterals, possiblement al segle XVI. Els arcs d'aquestes capelles, rebaixats, conserven pintures murals (s. XVIII). En el mur de la capçalera hi ha restes de pintura mural romànica. A la banda de migdia de la finestra es veu la part inferior de dos personatges, sota de l'obertura s'esdevina una franja amb motius geomètrics. El parament d'aquest edifici consta de còdols de riu de petita mida, només escapçats i sense treballar

La portalada principal és d'un sol arc, ultrapassat, que s'inicia en banquetes (els muntants estrenyen l'obertura). Més amunt hi ha una petita finestra d'un sol biaix. Al mur meridional de la nau s'hi afegeix l'antiga rectoria. El mur septentrional no posseeix obertures. L'absis només deixa veure la part central, degut a les construccions modernes que hi ha a cada costat. La finestra que s'hi obre ha estat molt modificada. El mur de capçalera de la nau forma dos pronunciats vessants i s'enlaira considerablement per sobre de les cobertes de la nau i de l'absis. Hi ha un senzill i primitiu campanar de cadireta, d'un sol arc passat de radi que va ser afegit posteriorment a la construcció original.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/20401

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/08/goigs-sant-andreu-vila-robau-ventallo.html

DE CAN CASANOVAS AL CONVENT DE MONTSIÓ. ESPLUGUES DE LLOBREGAT

  

Desconegut – el franquisme “ invisibilitzaba “ molts catalans – retratava entre 1882 i 1929 ,  La casa coneguda per can Casanovas o mas Colomer era originària del segle  XVI.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/10830/rec/1775

Ens agradarà tenir noticia del nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs i peripècia vital del “ desconegut “ a l’email castellardiari@gmail.com , torna a estar de “ moda” – potser no ha deixar mai d’estar-ho – predicar contra Catalunya i els catalans, alhora que el silenci vers el creixement exponencial de les xarxes de narcotràfic esdevé ensordidor.

https://www.rtve.es/noticias/20240526/manifestacion-pp-madrid-contra-amnistia-gobierno-pedro-sanchez/16119908.shtml

Desconegut, tenia un altíssim nivell tècnic .

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/18909

Cap el 1902, el llavors propietari Josep Pujol Colom (Barcelona, 1855 - Esplugues, 1927) decidí reformar la finca i encarregar aquesta comesa a l’arquitecte Antoni Maria  Gallissà (Barcelona, 1861-1903), el qual va morir quan l’obra ja era pràcticament acabada.

La reforma transformaria la fisonomia de la vella torre aplicant una arquitectura que conjugaria la modernitat i la tradició. S’hi afegiren nous cossos i unes torres treballades amb maó vist i vidrat, i s’hi canviaren la cobertura i les obertures.

A la façana visible des del claustre, hom pot destacar l’afegit d’una tribuna amb arcs apuntats de maó i rajoles de ceràmica i, al damunt, una galeria de solana.

A l’altra façana, visible des del carrer de l’Església, hi ressalten les obertures de formes diverses repartides per tot el mur i una galeria-tribuna on el joc del maó tradueix artísticament la seva estructura.

L’any 1947 la comunitat de monges dominicanes comprà a José María Milá Camps, I conde de Montseny (Barcelona, 7 de junio de 1886 - Esplugas de Llobregat, 25 de mayo de 1955) , la propietat de  can Casanovas emplaçada a Esplugues de Llobregat, consistent en una casa torre, una extensa horta, un bosc i una dotació d‘aigua de mina.

Malgrat les inicials resistències, finalment, l’Ajuntament de Barcelona autoritzà el trasllat del claustre gòtic a Esplugues.

Això no obstant, l’església del convent restà a l’Eixample de Barcelona convertida, en l’actualitat, en la Parròquia de Sant Raimon de Penyafort.

Sota la direcció de l’arquitecte Armand Mas Tulla (  1919 + 1988)  el 30 de març de 1948 va començar el muntatge i reconstrucció, pedra per pedra, d’aquesta joia arquitectònica.

CLAUSTRE DEL CONVENT DE SANTA MARIA DE MONTSIÓ

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/18714

Can Casanovas

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=179

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/03/goigs-la-presentacio-de-maria-en.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2024/03/goigs-de-jesus-al-sepulcre-monestir-de.html

El Concili d'Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos).  L’Església catalana considera la denominació “marededéu” l’única correcta per a referir-se a la verge Maria. Altres esglésies herètiques però, defensen la denominació “ santa”

EDIFICI MONTANER SIMON / FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES PUIG. BARCELONA

 

Ramon de Montaner i Vila (Canet de Mar, 29 de gener de 1832 – Barcelona, 16 de juny de 1921), Francesc Simon i Font (Barcelona, 20 de febrer de 1843 - Barcelona, 17 de maig de 1923) foren els promotors  de la casa que s’aixecava segons projecte de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 30 de desembre de 1849 - Barcelona, 27 de desembre de 1923) al número 255 del Carrer d’Aragó de Barcelona, i que “desconegut” retratava entre 1889 i 1916

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/8406/rec/1769

L’any  1981, l'editorial Montaner i Simon va tancar definitivament a causa de dificultats econòmiques, “ foc amic”.

L'edifici fou adquirit per l'Ajuntament de Barcelona i cedit a la Fundació Antoni Tàpies. Antoni Tàpies i Puig, I marqués de Tàpies​ (Barcelona, 13 de desembre de 1923-6 de febrer de 2012).

L’any 1987 s'hi van iniciar les obres de rehabilitació i adaptació a càrrec dels arquitectes Roser Amadó i Cercós (Barcelona, 22 de gener de 1944 - 12 de setembre de 2023)i Lluís Domènech i Girbau (Barcelona, 2 de novembre de 1940)  , culminades el 1990 amb la inauguració del nou museu.

Ens agradarà tenir noticia del nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs i peripècia vital del “ desconegut “ a l’email castellardiari@gmail.com , torna a estar de “ moda” – potser no ha deixar mai d’estar-ho – predicar contra Catalunya i els catalans, alhora que el silenci vers el creixement exponencial de les xarxes de narcotràfic esdevé ensordidor.

https://www.rtve.es/noticias/20240526/manifestacion-pp-madrid-contra-amnistia-gobierno-pedro-sanchez/16119908.shtml

Desconegut, tenia un altíssim nivell tècnic .

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.