Desconegut – el franquisme “ invisibilitzaba “ molts catalans – retratava entre 1882 i 1929 , La casa coneguda per can Casanovas o mas Colomer era originària del segle XVI.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/10830/rec/1775
Ens agradarà tenir noticia del nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs i peripècia vital del “ desconegut “ a l’email castellardiari@gmail.com , torna a estar de “ moda” – potser no ha deixar mai d’estar-ho – predicar contra Catalunya i els catalans, alhora que el silenci vers el creixement exponencial de les xarxes de narcotràfic esdevé ensordidor.
Desconegut, tenia un altíssim nivell tècnic .
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/18909
Cap el 1902, el llavors propietari Josep Pujol Colom (Barcelona, 1855 - Esplugues, 1927) decidí reformar la finca i encarregar aquesta comesa a l’arquitecte Antoni Maria Gallissà (Barcelona, 1861-1903), el qual va morir quan l’obra ja era pràcticament acabada.
La reforma transformaria la fisonomia de la vella torre aplicant una arquitectura que conjugaria la modernitat i la tradició. S’hi afegiren nous cossos i unes torres treballades amb maó vist i vidrat, i s’hi canviaren la cobertura i les obertures.
A la façana visible des del claustre, hom pot destacar l’afegit d’una tribuna amb arcs apuntats de maó i rajoles de ceràmica i, al damunt, una galeria de solana.
A l’altra façana, visible des del carrer de l’Església, hi ressalten les obertures de formes diverses repartides per tot el mur i una galeria-tribuna on el joc del maó tradueix artísticament la seva estructura.
L’any 1947 la comunitat de monges dominicanes comprà a José María Milá Camps, I conde de Montseny (Barcelona, 7 de junio de 1886 - Esplugas de Llobregat, 25 de mayo de 1955) , la propietat de can Casanovas emplaçada a Esplugues de Llobregat, consistent en una casa torre, una extensa horta, un bosc i una dotació d‘aigua de mina.
Malgrat les inicials resistències, finalment, l’Ajuntament de Barcelona autoritzà el trasllat del claustre gòtic a Esplugues.
Això no obstant, l’església del convent restà a l’Eixample de Barcelona convertida, en l’actualitat, en la Parròquia de Sant Raimon de Penyafort.
Sota la direcció de l’arquitecte Armand Mas Tulla ( 1919 + 1988) el 30 de març de 1948 va començar el muntatge i reconstrucció, pedra per pedra, d’aquesta joia arquitectònica.
CLAUSTRE DEL CONVENT DE SANTA MARIA DE MONTSIÓ
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/18714
Can Casanovas
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=179
https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/03/goigs-la-presentacio-de-maria-en.html
https://algunsgoigs.blogspot.com/2024/03/goigs-de-jesus-al-sepulcre-monestir-de.html
El Concili d'Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos). L’Església catalana considera la denominació “marededéu” l’única correcta per a referir-se a la verge Maria. Altres esglésies herètiques però, defensen la denominació “ santa”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada