ERILLCASTELL. LA RIBAGORÇA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de 1922), retratava l’any 1902, Eril Castell y Pich de Cerbí des de Coll de Eril

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/22573/rec/23

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-derillcastell-el-pont-de-suert

Qualsevol afirmació en llengua catalana relativa a la Marededéu. en la que se la denomini SANTA, cal suposar que es feia sota amenaça de mal, el Concili d'Efes, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos)

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/05/esglesia-de-erillcastell-advocada-la.html

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) escrivia d’ErillCastell, el poble és en un petit turó bastant enlairat, combatut per tots els vents. El clima és fred, però saludable. Les principals malalties eren relacionades amb el pit, a causa del fred i de la mala aigua que beuen els seus habitants. Tenia 6 cases, que formaven un carrer molt costerut i dolent, i l'església, que depèn de la de Malpàs, dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu. El cementiri. al costat de l'església, era ben ventilat. Hi ha una ermita a la muntanya, dedicada a santa Margarida, on es va en processó diferents dies a l'any. A uns 6 minuts del poble hi ha un pou amb aigua de mala qualitat.

El terreny és muntanyós, aspre i trencat, en general de mala qualitat, on es poden llaurar uns 200 jornals que produeixen 4 per 1 de llavors. També s'artiguen terres, que al cap d'uns anys s'abandonen. Hi ha roures i freixes que donen fulles per al bestiar i bigues per a les cases. Hi ha una important mina de carbó de pedra una mica abandonada. S'hi produïa sègol, ordi, civada, patates i llegums, així com prats de secà. S'hi criaven ovelles i cabres, i s'hi mantenen bous, mules, ases i eugues per als treballs agrícoles. Hi ha cacera de conills, perdius i algunes llebres. Tenia 19 veïns (caps de família) i 110 ànimes (habitants).

Mantingué un cert nombre d'habitants fins al darrer terç del segle XX: el 1970 encara hi consten 9 habitants.

En l'actualitat està del tot despoblat i abandonat.

 Que  la Marededéu i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , ribagorçans, amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís, andorrans   , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.