El Tomàs Irigaray Lopez retratava la masia dita antigament Riudavellanes, iactualment el Riu, al terme de Moià.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/34768
Masia situada al nord-est de la vila, a uns tres quilòmetres i mig de
distància de Moià.
És troba molt a prop i al nord-est
del Molí Vell del Riu, concretament en el vessant nord del Serrat de Picanyol.
Es tracta d'una construcció de diferents cossos.
El cos principal, de dues plantes i amb coberta de doble vessant; i un cos
annex, de reduïdes dimensions, de tres plantes amb coberta a dues vessants
No la retrataven els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/MOI%C3%80/page/4
O potser era un més dels negatius que la dictadura franquista destruïa, com
a manifestació d’amor a Catalunya, oi?
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates " successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada