divendres, 6 de novembre del 2026

ESGLÉSIA DE BARBENS, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. EL PLA D’URGELL

 




Fotografies. Jordi Contijoch Boada. 

Llegia que l’església pertanyia originàriament  a la casa de la Comanda, de la que n'era una capelleta particular. Més tard va ser ampliada i concorreguda per tots els veïns del poble.

El 1600 el comanador de l'Orde de l'Hospital va visitar a la casa-castell de Barbens (d'aquesta visita resta document de la comanda). Miquel de Correlles informa sobre l'antiga església: "era coberta amb bòveda de pedra i guix y aprés taulada(...) En dita església y ha un portal gran ab sas portas bonas y fortas per lo qual si entra y sobre dit portal y ha un campanar de pedra ab tres campanes(...) y ha l'altar major dedicat a nostra Senyora, la capella de Sant Joan i Sant Bonaventura amb un retaule de relleu dorat nou".

L'any 1989 es va restaurar la teulada a causa d'una esquerda detectada en la part més moderna del temple.

Les obres de rehabilitació (2015) van posar al descobert una petita capella amb pintures possiblement barroques del segle  XVIII i també un arc de pedra del s. XVII que va servir per a reforçar la construcció del campanar. Les pintures, descobertes a la fornícula, estan molt ben conservades i són de traç senzill i amb una policromia molt viva.

https://www.teleponent.cat/descobreixen-pintura-arc-pedra-dels-s-xvii-xviii-lesglesia-barbens/

«El que pugui fer que faci»


No era una llei. No era una campanya. Era una fatwa política: una invitació oberta a tothom per aturar les rodes de la democràcia, la llibertat, l’educació, la cultura, l’ensenyament i la sanitat. A canvi de silenci, diners o impunitat, hi havia gent que cremava boscos, tallava llums, avariava aqüeductes i sabotejava ponts, vies fèrries, carreteres,. . La corrupció, que abans s’amagava darrere de contractes i despatxos, havia sortit al carrer amb bidons de gasolina

L’ Óscar Puente Santiago (Valladolid, 15 de novembre de 1968) explicava la seqüència dels fets que portaven a la mort a 69 persones.  I acte seguit, deia que desprès de dos fets que comportaven mort i dolor,  presentava la seva dimissió, i anunciava que no es presentarà a les eleccions.  


Altres, dissortadament, continuen “ a  marxa normal “

Joan Amorós i Pla (Vila-sacra, 1938) és un home molt prudent, per això la seva conclusió  “en aquest accident hapassat alguna cosa estranya”  dóna versemblança als que ho relacionen amb allò de EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA,  que ha esdevingut una sentència per a moltes persones, venim d’un estiu d'incendis forestals devastadors –la immensa majoria d’ells, provocats - ,   i d’un nou  xoc,  segon d’aquest any , del tot incompressible entre dos trens d'alta velocitat. Quan la CASUALITAT es repeteix, cal començar a sospitar de la CAUSALITAT

Demanen l’acompliment  d’allò que se’ns ha promès  ; «Estimats, no us vengeu vosaltres mateixos; deixeu lloc a la ira de Déu, perquè diu l'Escriptura: “A mi em correspon la venjança, jo soc el qui pagarà, diu el Senyor"

Així cal , recordar sense odi, exigir sense venjança i confiar sense renunciar. Recordar els morts, exigir que els responsables responguin, i confiar en  que ni Déu ni la justícia humana deixaran impune el mal.

La justícia que ajorna no és neutral: per a les víctimes, cada retard és una nova ferida,  la resposta cristiana i humana no és però,  fer-se justícia per la mà; és persistir, amb dignitat, fins que la veritat i la responsabilitat siguin reconegudes

No oblidem però, a  la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026). Màrtir laica, a la que se li  aplicava el turment del desnonament.


A la que demanem que des del Cel, aculli a les víctimes de l'encalçament d'un tren d'altra velocitat per un altre,  fet que ha esdevingut també, una particular forma de turment al REINO DE ESPAÑA

A río revuelto, ganancia de pescadores, que a la pràctica implica  'treure guany de situacions dolentes per a altres persones

«Un home malvat cremarà la seva pròpia nació fins als fonaments per governar sobre les cendres.»

 Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!

Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla " 


Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada