https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-daguilella-barbens
Llegia de l’Església del petit veïnat d’Aguilella, (Barbens) situat en un enclavament del municipi de
Barbens entre els termes municipals de Tornabous, Anglesola i Tàrrega
(l’Urgell), advocada a Santa Maria d’Aguilella, l’advocació acostuma a ser l’Assumpció
de l’Assumpció de la Marededéu, tractament que li reconeixia el Concili d’Efes
de l’any 431, i que l’església apòstata del REINO DE ESPAÑA, molt NAZIONAL, no
li reconeix.
La església és documentada per primera vegada en l’acta de consagració de
Santa Maria de Guissona de l’any 1098, on consta com una de les esglésies
subjectes a l’esmentada canònica.
L’any 1178 el bisbe d’Arnau i el capítol d’Urgell concediren a Ramon de
Torroja, entre altres béns i drets, la capellania de l’església d’Aguilella
mentre visqués. Després de la seva mort, la capellania d’Aguilella podia restar
en mans de la família Torroja sempre que Ramon de Torroja tingués un fill que
fos clergue, el qual podria fruir de la capellania en vitalici.
L’actual església és un edifici ampliat i refet en època moderna.
No té culte regular avui en dia; es tracta d'una ermita o capella
privada/rural vinculada a les masies properes Cal Sociats i l’avui enrunada cal Tarragó , que s'utilitza de manera molt ocasional o està
tancada al culte habitual
Np té cap grau de protecció, recordeu que som al REINO DE ESPAÑA
Ens agradarà , si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email
castellardiari@gmail.com, i si fos possible imatges del interior
https://caminsenlanatura.blogspot.com/2018/10/tornabous-santa-maria-daguilella.html
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4177
Ens agradarà rebre imatges de l’edifici de l’escola anterior a la dictadura
franquista a l’email castellardiari@gmail.com
L’Ajuntament, integrat per “ catalans de pedra picada “, ha endegat un
campanya fent una crida a tots els veïns
i veïnes de Barbens per ajudar a l'escola
amb el projecte educatiu sobre la seua història. D'aquesta manera també podrem
contribuir entre tots a conèixer la història del nostre poble.
https://www.barbens.cat/actualitat/avisos-pregons/projecte-historia-de-lescola
Ton Solé Bonet, Mestre de Primaria i director del CRP del Pla d'Urgell.
Actualment jubilat, publicava , Escoles i mestres de Barbens (1845-1950), d’obligada
lectura.
Enviarem la publicació a: ajuntament@barbens.ddl.net i a al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)
«El que pugui fer que faci.»
No era una llei. No era una campanya. Era una fatwa política: una invitació oberta a tothom per aturar les rodes de la democràcia, la llibertat, l’educació, la cultura, l’ensenyament i la sanitat. A canvi de silenci, diners o impunitat, hi havia gent que cremava boscos, tallava llums, avariava aqüeductes i sabotejava ponts, vies fèrries, carreteres,. . La corrupció, que abans s’amagava darrere de contractes i despatxos, havia sortit al carrer amb bidons de gasolina
L’ Óscar Puente Santiago (Valladolid, 15 de novembre de 1968) explicava la seqüència dels fets que portaven a la mort a 69 persones. I acte seguit, deia que desprès de dos fets que comportaven mort i dolor, presentava la seva dimissió, i anunciava que no es presentarà a les eleccions.
Altres, dissortadament, continuen “ a marxa normal “
Joan Amorós i Pla (Vila-sacra, 1938) és un home molt prudent, per això la seva conclusió “en aquest accident hapassat alguna cosa estranya” dóna versemblança als que ho relacionen amb allò de EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA, que ha esdevingut una sentència per a moltes persones, venim d’un estiu d'incendis forestals devastadors –la immensa majoria d’ells, provocats - , i d’un nou xoc, segon d’aquest any , del tot incompressible entre dos trens d'alta velocitat. Quan la CASUALITAT es repeteix, cal començar a sospitar de la CAUSALITAT
Demanen l’acompliment d’allò que se’ns ha promès ; «Estimats, no us vengeu vosaltres mateixos; deixeu lloc a la ira de Déu, perquè diu l'Escriptura: “A mi em correspon la venjança, jo soc el qui pagarà, diu el Senyor"
Així cal , recordar sense odi, exigir sense venjança i confiar sense renunciar. Recordar els morts, exigir que els responsables responguin, i confiar en que ni Déu ni la justícia humana deixaran impune el mal.
La justícia que ajorna no és neutral: per a les víctimes, cada retard és una nova ferida, la resposta cristiana i humana no és però, fer-se justícia per la mà; és persistir, amb dignitat, fins que la veritat i la responsabilitat siguin reconegudes
No oblidem però, a la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026). Màrtir laica, a la que se li aplicava el turment del desnonament.
A la que demanem que des del Cel, aculli a les víctimes de l'encalçament d'un tren d'altra velocitat per un altre, fet que ha esdevingut també, una particular forma de turment al REINO DE ESPAÑA
A río revuelto, ganancia de pescadores, que a la pràctica implica 'treure guany de situacions dolentes per a altres persones
«Un home malvat cremarà la seva pròpia nació fins als fonaments per governar sobre les cendres.»
Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!
Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla "
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada